22
d'abril
del
2018
Actualitzat
el
23
d'abril
a les
12:23h
El Sant Jordi de l'any passat es va convertir en una reivindicació del referèndum pactat -la recollida de signatures organitzada per la societat civil anava en aquest sentit-, però els representants governamentals ja tenien clar que l'organització de la consulta només tindria el vist-i-plau de l'administració catalana. És per això que, només uns dies abans, el Govern en ple i els alts càrrecs van signar un document al Pati dels Tarongers per tal d'expressar el compromís amb la celebració de la votació. Els esdeveniments es van anar precipitant i, 365 dies després, mig Govern és a la presó, la resta és a l'exili -amb euroordres vigents per extradir-los- i el drac del 155 encara no ha marxat.
La intervenció de l'autonomia per part de Mariano Rajoy, amb el suport dels grans partits espanyols amb l'excepció de Podem, farà que aquest Sant Jordi no compti amb la litúrgia institucional habitual. No hi haurà la missa de cada any, ni es beneiran les roses al Palau de la Generalitat, i els pastissers no seran rebuts pel president, Carles Puigdemont, que tampoc podrà acollir els joves nomenats com a hereu i pubilla. No podrà fer-ho perquè és a Berlín, on espera que la justícia alemanya resolgui el procés obert contra ell per rebel·lió -delicte en principi descartat per les autoritats germàniques- i per malversació de fons públics. Aquesta última qüestió ha obert una bretxa entre el Tribunal Suprem, encarnat per Pablo Llarena, i el govern espanyol.
L'encarregat de comunicar que el Palau de la Generalitat no tindria l'activitat habitual d'una jornada de Sant Jordi va ser el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, després del consell de ministres de divendres passat. Com que no hi ha "amfitrió", va recalcar Millo, el més "respectuós" amb la institució és que no s'hi faci cap acte. L'executiu de Mariano Rajoy ha estat curós a l'hora d'apropiar-se simbòlicament la imatge corporativa de la Generalitat. De fet, només ho ha dut a terme un dia: el de les eleccions del 21 de desembre. En aquella jornada, els responsables de l'administració espanyola van comparèixer amb el faristol habitual del Govern.
Missatge de Puigdemont a les xarxes socials
Puigdemont, això sí, difondrà un missatge de Sant Jordi a través de les xarxes socials, a l'estil del que ja va fer per Cap d'Any des de Brussel·les. Bona part de les activitats dels partits sobiranistes recordaran els dirigents empresonats -un total de nou, repartits entre Estremera, Soto del Real i Alcalá Meco- i exiliats -el president, els consellers Lluís Puig, Clara Ponsatí, Toni Comín i Meritxell Serret, la secretària general d'ERC, Marta Rovira, i l'exdiputada Anna Gabriel, de la CUP- arreu del país. Òmnium, per exemple, traçarà un llaç groc de grans dimensions a Plaça Catalunya format per roses d'aquest color. Autors com Quim Monzó i Jaume Cabré hi passaran per signar llibres.
Els partits organitzaran les habituals carpes i rondes de lectura de clàssics de la literatura catalana a la Rambla Catalunya, just on l'any passat el Pacte Nacional pel Referèndum recollia signatures per la consulta pactada. Ha passat només un any, però el volum d'esdeveniments és equivalent al d'una dècada.
La intervenció de l'autonomia per part de Mariano Rajoy, amb el suport dels grans partits espanyols amb l'excepció de Podem, farà que aquest Sant Jordi no compti amb la litúrgia institucional habitual. No hi haurà la missa de cada any, ni es beneiran les roses al Palau de la Generalitat, i els pastissers no seran rebuts pel president, Carles Puigdemont, que tampoc podrà acollir els joves nomenats com a hereu i pubilla. No podrà fer-ho perquè és a Berlín, on espera que la justícia alemanya resolgui el procés obert contra ell per rebel·lió -delicte en principi descartat per les autoritats germàniques- i per malversació de fons públics. Aquesta última qüestió ha obert una bretxa entre el Tribunal Suprem, encarnat per Pablo Llarena, i el govern espanyol.
L'encarregat de comunicar que el Palau de la Generalitat no tindria l'activitat habitual d'una jornada de Sant Jordi va ser el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, després del consell de ministres de divendres passat. Com que no hi ha "amfitrió", va recalcar Millo, el més "respectuós" amb la institució és que no s'hi faci cap acte. L'executiu de Mariano Rajoy ha estat curós a l'hora d'apropiar-se simbòlicament la imatge corporativa de la Generalitat. De fet, només ho ha dut a terme un dia: el de les eleccions del 21 de desembre. En aquella jornada, els responsables de l'administració espanyola van comparèixer amb el faristol habitual del Govern.
Missatge de Puigdemont a les xarxes socials
Puigdemont, això sí, difondrà un missatge de Sant Jordi a través de les xarxes socials, a l'estil del que ja va fer per Cap d'Any des de Brussel·les. Bona part de les activitats dels partits sobiranistes recordaran els dirigents empresonats -un total de nou, repartits entre Estremera, Soto del Real i Alcalá Meco- i exiliats -el president, els consellers Lluís Puig, Clara Ponsatí, Toni Comín i Meritxell Serret, la secretària general d'ERC, Marta Rovira, i l'exdiputada Anna Gabriel, de la CUP- arreu del país. Òmnium, per exemple, traçarà un llaç groc de grans dimensions a Plaça Catalunya format per roses d'aquest color. Autors com Quim Monzó i Jaume Cabré hi passaran per signar llibres.
Els partits organitzaran les habituals carpes i rondes de lectura de clàssics de la literatura catalana a la Rambla Catalunya, just on l'any passat el Pacte Nacional pel Referèndum recollia signatures per la consulta pactada. Ha passat només un any, però el volum d'esdeveniments és equivalent al d'una dècada.