11
de novembre
del
2021
Actualitzat
a les
20:39h
L'estat espanyol i la Comissió Europea han signat el document tècnic en què s'estableixen els compromisos del govern de Pedro Sánchez per poder rebre els fons Next Generation. Era el darrer tràmit per poder accedir a la bossa de recursos provinents d'Europa i té implicacions en molts àmbits, des de l'adequació del mercat laboral i la negociació col·lectiva a la política fiscal. Un dels camps en què té un impacte més directe és el de les pensions.
El document ha estat signat dimecres per la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, i pel comissari d'Economia de la UE, l'italià Paolo Gentiloni. Espanya ha estat el primer país membre que ha tancat l'acord, que equival a un contracte d'implementació del pla de recuperació, transformació i resiliència elaborat per l'executiu espanyol.
Un fet que ha coincidit amb les previsions fetes per Brussel·les aquest mateix dijous, que afegeixen elements obscurs a l'escenari econòmic. La Comissió ha rebaixat les previsions de creixement per a l'estat espanyol, que si al juliol passat eren del 6,2%, ara ha fixat en un 4,6%. Des de la UE preveuen ara un increment del PIB espanyol per a l'any vinent del 5,5%, enfront el previst anteriorment del 6,3%. No és l'única previsió negativa d'entre els països de la UE, però sí una de les més acusades.
Les previsions més pessimistes afegeixen neguit a una carpeta sensible com és el del futur de les pensions, en la qual les declaracions controvertides i les polèmiques han estat a l'ordre del dia en els darrers mesos, sobretot arran dels posicionaments del ministre José Luis Escrivá. Les preguntes s'acumulen. Aquests són els principals interrogants que cal aclarir. Hem demanat a dos experts, Concepció Patxot, professora de la Facultat d'Economia i Empresa de la UB, i Ricard Bellera, de Comissions Obreres (CCOO), perquè radiografiïn com l'acord amb Brussel·les pot afectar les pensions.
1. S'haurà de cotitzar més temps? Quan ens podrem jubilar?
Des de la reforma del 2011 s'ha anat allargant el període de còmput per calcular la quantia de les pensions. Si inicialment era de 15 anys, després es va pactar un augment progressiu: el 2021 és de 24 anys, i al 2022 haurà de ser 25 anys. En principi, els canvis en els càlculs no afecten l'edat de jubilació, que està establerta en els 65 anys pels qui els compleixin abans del 31 de desembre d'aquest 2021 i hagin cotitzat més de 37 anys i tres mesos, i en els 66 anys si han cotitzat menys. A partir del 2027, l'edat legal de jubilació serà de67 anys (amb menys de 38,5 anys cotizats), o bé 65 si s'ha cotitzat més temps.
Patxot en fa aquesta valoració:"La solució més coherent és treballar més, no només fins al 67 anys sinó fins als 70. Els baby boomers, tots els nascuts entre el 1957 i el 1977, som una massa de gent que ara té una millor esperança de vida, ha tingut pocs fills i topa amb un sistema necessitat de recursos". "Quan ens jubilem, tindrem poca gent al darrera. No plantejar aquest tema és agònic i serà molt costós pels qui vinguin després", ressalta la professora de la UB.
2. Què passarà amb l'import de la pensió?
En la majoria dels treballadors que es jubilen, un increment del període de càlcul té un impacte negatiu en la pensió que finalment es percep. Segons Ricard Bellera, es fa difícil parlar de tot el col·lectiu perquè la incidència pot variar força depenent del sector, però es podria traduir en una pèrdua d'un 4-5% de poder adquisitiu de mitjana. Però si el càlcul acabés sent de 35 anys, com ha especulat el ministre Escrivá, el descens podria ser de més del 6%. Els qui defensen la mesura d'ampliar el termini assenyalen també que pot afavorir la situació en cas de persones que perden la feina en els darrers anys de la seva edat activa.
"Estem tornant al marc de la condicionalitat sense que això s'hagi debatut en cap dels àmbits democràtics en què la política de pensions s'ha de consensuar, des del Pacte de Toledo a la mesa de diàleg social, i finalment al Congrés. Això suposa un empobriment democràtic", indica Bellera. Recentment, es va acordar posar fi al criteri de sostenibilitat establert el govern del PP, i es va aprovar que les pensions estarien vinculades a l'IPC. "Ara podem tornar enrere", assegura el representant de CCOO.
Per Patxot, és evident que ampliar el període de càlcul farà perdre poder adquisitiu als pensionistes: "Sí, perquè la majoria de la gent té un perfil salarial creixent. Però tenim un problema greu perquè la nostra generació va veure caure en sec la seva fecunditat. L'alternativa, si no afrontem ara aquest problema, serà pitjor. Hem de fer el sistema sostenible", ressalta.
3. Què demana Brussel·les i a què s'ha compromès Espanya?
El pla de recuperació presentat pel govern espanyol inclou en l'apartat 30 el compromís de l'executiu per adoptar les mesures convenients per fer sostenible el sistema públic de pensions. En el document, de més de 300 pàgines, no s'explicita que s'incrementi de 25 a 35 anys el període de càlcul. Però des dels sindicats es considera que aquesta és la intenció d'Escrivá, perquè ja ho ha teoritzat en diverses ocasions.
En una cosa coincideixen Bellera i Patxot: les contínues declaracions i contradeclaracions entorn les pensions són "poc serioses". "Escrivá vol fer el càlcul a 35 anys, però no s'atreveix a expressar-ho", sosté Patxot. El dirigent de Comissions qualifica de "cerimònia de la confusió" les contínues afirmacions del ministre.
Alhora, al govern espanyol ja sembla anar-li bé recórrer a les exigències de la UE per introduir modificacions que facin el sistema públic més viable. D'aquesta manera, els fons europeus esdevenen un escut de protecció i a la vegada l'excusa més eficaç. Des de Brussel·les exigeixen que el sistema sigui sostenible, però les característiques especials del quadre demogràfic espanyol deixen a l'executiu en una posició complicada.
4. Què hi diuen els partits i els sindicats?
La possibilitat d'incrementar el període de càlcul ja va generar tensions dins mateix del govern de coalició entre el PSOE i Podem. Escrivá i Podem ja van xocar abruptament el desembre passat a compte de la possibilitat d'incrementar a 35 anys el còmput de les cotitzacions. Ara, les tensions tornaran. La vicepresidenta Yolanda Díaz ja va deixar dit que un canvi en els anys de càlcul seria casus belli.
Des dels sindicats ja s'ha aixecat fort la veu pel que fa a l'ampliació del període de càlcul de les pensions. En un comunicat conjunt, CCOO i UGT han acusat l'executiu "d'oscil·lació constant de missatges i posicions", i envien un advertiment: "No admetrem cap mesura que impliqui una retallada de les pensions".
Pel que fa a la patronal, la decisió del govern espanyol d'incrementar les cotitzacions socials (pujant-les una dècima, fins al 0,6%) en el mecanisme d'equitat intergeneracional (MEI), que substitueix el factor de sostenibilitat, ha encrespat la CEOE, l'organització empresarial que presideix Antonio Garamendi. La patronal no amaga la seva irritació després que hagi hagut d'entomar un increment del salari mínim.
5. Què passa amb els autònoms?
El document signat pel govern espanyol i la Comissió Europea també té implicacions per als autònoms. Així, s'estableix l'entrada en vigor d'un nou sistema de cotització que ha d'entrar en vigor en el segon trimestre del 2022. Hi ha el compromís del govern espanyol d'una reforma per la qual els autònoms cotitzin per allò que realment ingressin. Però això requerirà d'una llei específica i d'un procés de negociació amb les associacions que representen el col·lectiu.
El document ha estat signat dimecres per la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, i pel comissari d'Economia de la UE, l'italià Paolo Gentiloni. Espanya ha estat el primer país membre que ha tancat l'acord, que equival a un contracte d'implementació del pla de recuperació, transformació i resiliència elaborat per l'executiu espanyol.
Un fet que ha coincidit amb les previsions fetes per Brussel·les aquest mateix dijous, que afegeixen elements obscurs a l'escenari econòmic. La Comissió ha rebaixat les previsions de creixement per a l'estat espanyol, que si al juliol passat eren del 6,2%, ara ha fixat en un 4,6%. Des de la UE preveuen ara un increment del PIB espanyol per a l'any vinent del 5,5%, enfront el previst anteriorment del 6,3%. No és l'única previsió negativa d'entre els països de la UE, però sí una de les més acusades.
Les previsions més pessimistes afegeixen neguit a una carpeta sensible com és el del futur de les pensions, en la qual les declaracions controvertides i les polèmiques han estat a l'ordre del dia en els darrers mesos, sobretot arran dels posicionaments del ministre José Luis Escrivá. Les preguntes s'acumulen. Aquests són els principals interrogants que cal aclarir. Hem demanat a dos experts, Concepció Patxot, professora de la Facultat d'Economia i Empresa de la UB, i Ricard Bellera, de Comissions Obreres (CCOO), perquè radiografiïn com l'acord amb Brussel·les pot afectar les pensions.
1. S'haurà de cotitzar més temps? Quan ens podrem jubilar?
Des de la reforma del 2011 s'ha anat allargant el període de còmput per calcular la quantia de les pensions. Si inicialment era de 15 anys, després es va pactar un augment progressiu: el 2021 és de 24 anys, i al 2022 haurà de ser 25 anys. En principi, els canvis en els càlculs no afecten l'edat de jubilació, que està establerta en els 65 anys pels qui els compleixin abans del 31 de desembre d'aquest 2021 i hagin cotitzat més de 37 anys i tres mesos, i en els 66 anys si han cotitzat menys. A partir del 2027, l'edat legal de jubilació serà de67 anys (amb menys de 38,5 anys cotizats), o bé 65 si s'ha cotitzat més temps.
Patxot en fa aquesta valoració:"La solució més coherent és treballar més, no només fins al 67 anys sinó fins als 70. Els baby boomers, tots els nascuts entre el 1957 i el 1977, som una massa de gent que ara té una millor esperança de vida, ha tingut pocs fills i topa amb un sistema necessitat de recursos". "Quan ens jubilem, tindrem poca gent al darrera. No plantejar aquest tema és agònic i serà molt costós pels qui vinguin després", ressalta la professora de la UB.
2. Què passarà amb l'import de la pensió?
En la majoria dels treballadors que es jubilen, un increment del període de càlcul té un impacte negatiu en la pensió que finalment es percep. Segons Ricard Bellera, es fa difícil parlar de tot el col·lectiu perquè la incidència pot variar força depenent del sector, però es podria traduir en una pèrdua d'un 4-5% de poder adquisitiu de mitjana. Però si el càlcul acabés sent de 35 anys, com ha especulat el ministre Escrivá, el descens podria ser de més del 6%. Els qui defensen la mesura d'ampliar el termini assenyalen també que pot afavorir la situació en cas de persones que perden la feina en els darrers anys de la seva edat activa.
"Estem tornant al marc de la condicionalitat sense que això s'hagi debatut en cap dels àmbits democràtics en què la política de pensions s'ha de consensuar, des del Pacte de Toledo a la mesa de diàleg social, i finalment al Congrés. Això suposa un empobriment democràtic", indica Bellera. Recentment, es va acordar posar fi al criteri de sostenibilitat establert el govern del PP, i es va aprovar que les pensions estarien vinculades a l'IPC. "Ara podem tornar enrere", assegura el representant de CCOO.
Per Patxot, és evident que ampliar el període de càlcul farà perdre poder adquisitiu als pensionistes: "Sí, perquè la majoria de la gent té un perfil salarial creixent. Però tenim un problema greu perquè la nostra generació va veure caure en sec la seva fecunditat. L'alternativa, si no afrontem ara aquest problema, serà pitjor. Hem de fer el sistema sostenible", ressalta.
3. Què demana Brussel·les i a què s'ha compromès Espanya?
El pla de recuperació presentat pel govern espanyol inclou en l'apartat 30 el compromís de l'executiu per adoptar les mesures convenients per fer sostenible el sistema públic de pensions. En el document, de més de 300 pàgines, no s'explicita que s'incrementi de 25 a 35 anys el període de càlcul. Però des dels sindicats es considera que aquesta és la intenció d'Escrivá, perquè ja ho ha teoritzat en diverses ocasions.
En una cosa coincideixen Bellera i Patxot: les contínues declaracions i contradeclaracions entorn les pensions són "poc serioses". "Escrivá vol fer el càlcul a 35 anys, però no s'atreveix a expressar-ho", sosté Patxot. El dirigent de Comissions qualifica de "cerimònia de la confusió" les contínues afirmacions del ministre.
Alhora, al govern espanyol ja sembla anar-li bé recórrer a les exigències de la UE per introduir modificacions que facin el sistema públic més viable. D'aquesta manera, els fons europeus esdevenen un escut de protecció i a la vegada l'excusa més eficaç. Des de Brussel·les exigeixen que el sistema sigui sostenible, però les característiques especials del quadre demogràfic espanyol deixen a l'executiu en una posició complicada.
4. Què hi diuen els partits i els sindicats?
La possibilitat d'incrementar el període de càlcul ja va generar tensions dins mateix del govern de coalició entre el PSOE i Podem. Escrivá i Podem ja van xocar abruptament el desembre passat a compte de la possibilitat d'incrementar a 35 anys el còmput de les cotitzacions. Ara, les tensions tornaran. La vicepresidenta Yolanda Díaz ja va deixar dit que un canvi en els anys de càlcul seria casus belli.
Des dels sindicats ja s'ha aixecat fort la veu pel que fa a l'ampliació del període de càlcul de les pensions. En un comunicat conjunt, CCOO i UGT han acusat l'executiu "d'oscil·lació constant de missatges i posicions", i envien un advertiment: "No admetrem cap mesura que impliqui una retallada de les pensions".
Pel que fa a la patronal, la decisió del govern espanyol d'incrementar les cotitzacions socials (pujant-les una dècima, fins al 0,6%) en el mecanisme d'equitat intergeneracional (MEI), que substitueix el factor de sostenibilitat, ha encrespat la CEOE, l'organització empresarial que presideix Antonio Garamendi. La patronal no amaga la seva irritació després que hagi hagut d'entomar un increment del salari mínim.
5. Què passa amb els autònoms?
El document signat pel govern espanyol i la Comissió Europea també té implicacions per als autònoms. Així, s'estableix l'entrada en vigor d'un nou sistema de cotització que ha d'entrar en vigor en el segon trimestre del 2022. Hi ha el compromís del govern espanyol d'una reforma per la qual els autònoms cotitzin per allò que realment ingressin. Però això requerirà d'una llei específica i d'un procés de negociació amb les associacions que representen el col·lectiu.