22
de novembre
del
2022
Actualitzat
a les
9:19h
El govern espanyol i el sector bancari han arribat a un acord sobre les mesures que adoptaran per suavitzar la càrrega hipotecària de més d'un milió de famílies vulnerables o en risc de vulnerabilitat per la pujada de l'Euríbor, preservant l'estabilitat financera, segons ha informat el Ministeri d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital.
La negociació que l'executiu liderat pel socialista Pedro Sánchez manté amb les patronals bancàries (AEB, CECA i UNACC) i amb el Banc d'Espanya continua oberta, a l'espera de tancar els últims detalls, però està previst que el Consell de Ministres aprovi aquest dimarts l'ampliació del catàleg de mesures a les quals podran accedir les llars per reduir la seva càrrega hipotecària de manera efectiva i tenir més certitud en el seu nivell de despesa a mitjà i llarg termini, podent triar la mesura que millor s'ajusti a les seves necessitats i situació financera. En concret, el paquet de mesures actuarà en tres vies: millorarà l'abordatge a les famílies vulnerables, obrirà un nou marc d'actuació temporal per a famílies en risc de vulnerabilitat per la pujada de tipus i adoptarà millores per facilitar l'amortització anticipada dels crèdits i la conversió de les hipoteques a tipus fix.
Per als deutors hipotecaris vulnerables (amb rendes inferiors a 25.200 euros l'any, tres vegades l'IPREM) s'ampliarà i reforçarà el Codi de Bones Pràctiques aprovat el 2012, de manera que podran reestructurar el préstec hipotecari amb una rebaixa del tipus d'interès durant el període de cinc anys de carència (fins a Euríbor -0,10%, des de l'Euríbor +0,25 actual). Així mateix, s'ampliarà a dos anys el termini per sol·licitar la dació en pagament de l'habitatge i es contempla la possibilitat d'una segona reestructuració, en cas que sigui necessari.
Les llars amb renda inferior als 25.200 euros l'any que dediquin més del 50% de la seva renda mensual al pagament de la hipoteca, però que no compleixin amb el criteri actual de l'increment d'un 50% de l'esforç hipotecari podran acollir-se al Codi amb una carència de dos anys, un tipus d'interès menor durant la carència i un allargament del termini de fins a set anys. "Aquesta mesura és necessària per a aquelles famílies que, a conseqüència de la pujada de tipus d'interès, arribin a nivells d'esforç hipotecari excessius que els obliguin a reduir despeses de primera necessitat i posin en perill el pagament de la hipoteca", ha explicat Economia en un comunicat. El Ministeri ha assenyalat que l'aplicació d'aquestes mesures permetrà, per exemple, que una família amb una hipoteca tipus de 120.000 euros i una quota mensual de 524 euros després de la revisió de tipus d'interès vegi reduïda la seva quota durant el període de carència de cinc anys en més d'un 50%, fins als 246 euros.
D'altra banda, es proposa un nou Codi de Bon Govern que alleugeri els deutors de classe mitjana en risc de vulnerabilitat per l'increment de la quota hipotecària, facilitant a les famílies una adaptació més gradual al nou entorn de tipus d'interès. Podran beneficiar-se d'aquestes mesures les llars amb renda inferior a 29.400 euros anuals (tres vegades i mitja l'IPREM) i hipoteques subscrites fins al 31 de desembre de 2022 que tinguin una càrrega hipotecària superior al 30% de la seva renda i que hagi pujat, almenys, un 20%. Les entitats financeres hauran d'oferir a tots aquests casos la possibilitat de congelació durant 12 mesos de la quota, un tipus d'interès menor sobre el principal ajornat i un allargament del termini del préstec de fins a set anys.
Així mateix, Economia ha comunicat que es reduiran encara més les despeses i comissions per facilitar el canvi de tipus variable a tipus fix, de manera que s'eliminaran durant tot 2023 les comissions d'amortització anticipada i canvi d'hipoteca en aquest sentit. També s'inclouran mesures per a la promoció de l'educació financera i es reforçarà el seguiment de l'aplicació d'ambdós codis.
Els dos Codis de Bones Pràctiques seran d'adhesió voluntària per part de les entitats financeres, que estaran, això sí, obligades a complir-los una vegada subscrits. En cas de transmissió del crèdit a un tercer, hauran de garantir la protecció d'aquest catàleg de mesures. Les entitats bancàries podran adherir-se als Codis immediatament i l'objectiu és que el conjunt de mesures adoptat estigui disponible a partir de l'1 de gener de 2023.
Actualment, hi ha 3,7 milions d'hipoteques referenciades a l'Euríbor. "Gràcies a les mesures de protecció de rendes i a la baixada de l'estoc de crèdit, les llars tenen una posició financera més sanejada amb més estalvi i menys endeutament que en el passat. A això cal afegir que tres de cada quatre hipoteques es concedeixen actualment a tipus fix, el termini mitjà residual ha baixat fins als 10 anys el 2021 i el percentatge de llars que dedica més d'un 40% de la seva renda disponible al pagament de la hipoteca ha descendit substancialment en els últims anys", ha ressaltat, finalment, el Ministeri.
La negociació que l'executiu liderat pel socialista Pedro Sánchez manté amb les patronals bancàries (AEB, CECA i UNACC) i amb el Banc d'Espanya continua oberta, a l'espera de tancar els últims detalls, però està previst que el Consell de Ministres aprovi aquest dimarts l'ampliació del catàleg de mesures a les quals podran accedir les llars per reduir la seva càrrega hipotecària de manera efectiva i tenir més certitud en el seu nivell de despesa a mitjà i llarg termini, podent triar la mesura que millor s'ajusti a les seves necessitats i situació financera. En concret, el paquet de mesures actuarà en tres vies: millorarà l'abordatge a les famílies vulnerables, obrirà un nou marc d'actuació temporal per a famílies en risc de vulnerabilitat per la pujada de tipus i adoptarà millores per facilitar l'amortització anticipada dels crèdits i la conversió de les hipoteques a tipus fix.
Per als deutors hipotecaris vulnerables (amb rendes inferiors a 25.200 euros l'any, tres vegades l'IPREM) s'ampliarà i reforçarà el Codi de Bones Pràctiques aprovat el 2012, de manera que podran reestructurar el préstec hipotecari amb una rebaixa del tipus d'interès durant el període de cinc anys de carència (fins a Euríbor -0,10%, des de l'Euríbor +0,25 actual). Així mateix, s'ampliarà a dos anys el termini per sol·licitar la dació en pagament de l'habitatge i es contempla la possibilitat d'una segona reestructuració, en cas que sigui necessari.
Les llars amb renda inferior als 25.200 euros l'any que dediquin més del 50% de la seva renda mensual al pagament de la hipoteca, però que no compleixin amb el criteri actual de l'increment d'un 50% de l'esforç hipotecari podran acollir-se al Codi amb una carència de dos anys, un tipus d'interès menor durant la carència i un allargament del termini de fins a set anys. "Aquesta mesura és necessària per a aquelles famílies que, a conseqüència de la pujada de tipus d'interès, arribin a nivells d'esforç hipotecari excessius que els obliguin a reduir despeses de primera necessitat i posin en perill el pagament de la hipoteca", ha explicat Economia en un comunicat. El Ministeri ha assenyalat que l'aplicació d'aquestes mesures permetrà, per exemple, que una família amb una hipoteca tipus de 120.000 euros i una quota mensual de 524 euros després de la revisió de tipus d'interès vegi reduïda la seva quota durant el període de carència de cinc anys en més d'un 50%, fins als 246 euros.
D'altra banda, es proposa un nou Codi de Bon Govern que alleugeri els deutors de classe mitjana en risc de vulnerabilitat per l'increment de la quota hipotecària, facilitant a les famílies una adaptació més gradual al nou entorn de tipus d'interès. Podran beneficiar-se d'aquestes mesures les llars amb renda inferior a 29.400 euros anuals (tres vegades i mitja l'IPREM) i hipoteques subscrites fins al 31 de desembre de 2022 que tinguin una càrrega hipotecària superior al 30% de la seva renda i que hagi pujat, almenys, un 20%. Les entitats financeres hauran d'oferir a tots aquests casos la possibilitat de congelació durant 12 mesos de la quota, un tipus d'interès menor sobre el principal ajornat i un allargament del termini del préstec de fins a set anys.
Així mateix, Economia ha comunicat que es reduiran encara més les despeses i comissions per facilitar el canvi de tipus variable a tipus fix, de manera que s'eliminaran durant tot 2023 les comissions d'amortització anticipada i canvi d'hipoteca en aquest sentit. També s'inclouran mesures per a la promoció de l'educació financera i es reforçarà el seguiment de l'aplicació d'ambdós codis.
Els dos Codis de Bones Pràctiques seran d'adhesió voluntària per part de les entitats financeres, que estaran, això sí, obligades a complir-los una vegada subscrits. En cas de transmissió del crèdit a un tercer, hauran de garantir la protecció d'aquest catàleg de mesures. Les entitats bancàries podran adherir-se als Codis immediatament i l'objectiu és que el conjunt de mesures adoptat estigui disponible a partir de l'1 de gener de 2023.
Actualment, hi ha 3,7 milions d'hipoteques referenciades a l'Euríbor. "Gràcies a les mesures de protecció de rendes i a la baixada de l'estoc de crèdit, les llars tenen una posició financera més sanejada amb més estalvi i menys endeutament que en el passat. A això cal afegir que tres de cada quatre hipoteques es concedeixen actualment a tipus fix, el termini mitjà residual ha baixat fins als 10 anys el 2021 i el percentatge de llars que dedica més d'un 40% de la seva renda disponible al pagament de la hipoteca ha descendit substancialment en els últims anys", ha ressaltat, finalment, el Ministeri.