12
d'abril
del
2023
Actualitzat
a les
14:08h
Enèsim rebuig de la Moncloa al referèndum pactat. Els ministres Félix Bolaños i María Jesús Montero han respost aquest dimecres el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que mentre governi Pedro Sánchez no hi haurà cap votació vinculada a l'autodeterminació. En una atenció als mitjans, Montero ha dit que el Govern "sap perfectament" que l'executiu espanyol no ho acceptarà perquè la proposta "està en contra de la Constitució". "No té cap mena de base i, per tant, sempre hem dit que qualsevol mesura, acord o qüestió que es plantegi des del govern de Catalunya ha de seguir fidelment els elements constitucionals", ha remarcat.
El full de ruta anunciat per Aragonès no respon a la situació actual -segons Bolaños- sinó que remet a dinàmiques de "bucle i enfrontament" del procés independentista "que va fer perdre una dècada a Catalunya". "Aquest tipus de propostes que porten al pitjor passat del conflicte, la divisió, el fraccionament i la tensió de la societat, per descomptat que no són el futur de Catalunya", ha dit, perquè el futur del país passa per l'acord, el diàleg, les oportunitats d'ocupació, les inversions, les empreses que creen oportunitats de riquesa i creixement". Les paraules de tots dos ministres es referien a la proposta d'acord de claredat que ha activat la Generalitat amb la previsió de tenir la proposta preparada a principis del 2024.
"Totes les negociacions comencen amb un no i és el primer pas per començar a parlar", ha dit aquest dimecres Aragonès en una atenció als mitjans a l'Estació de Tractament d'Aigua Potable del Besòs. El president ha avisat al govern espanyol que ha de "donar resposta" a les peticions per un referèndum: "Fer veure que no existeixen els problemes no fa que desapareguin".
Amb la revifada que pretén insuflar a l'acord de claredat, el president protagonitza una maniobra amb múltiples lectures: dotar la legislatura catalana d'un objectiu concret en clau de procés, fins ara exclusivament centrat en reduir els efectes de la repressió; situar la resta d'actors de l'independentisme davant del mirall -en especial Junts- per tal que es plantegin alternatives al full de ruta del Govern; i mirar de tenir una proposta concreta de cara a una hipotètica investidura de Sánchez després de les eleccions espanyoles de finals del 2023, en cas que el líder del PSOE estigui en disposició de sumar una majoria similar a l'actual, polièdrica i delicada.
En més d'una ocasió, Aragonès ha assenyalat públicament que el PSOE, si vol continuar a la Moncloa, haurà d'entendre's amb ERC. I això vol dir, essencialment, que la propera investidura -segons les aspiracions dels republicans- haurà de ser més exigent que la de principis del 2020, quan es va arrencar el compromís de la taula de diàleg. La posició de força d'ERC és que seran una força indispensable si Sánchez està en disposició d'optar a la reelecció davant del PP d'Alberto Núñez Feijóo; la posició de força dels socialistes és que poden pressionar els republicans amb l'argument que, si no pacten amb ells, vindran la dreta i l'extrema dreta. El PSC ja va votar en contra de l'acord de claredat al setembre i el PSOE ha fet saber, en ple any electoral, que la taula de diàleg està amortitzada. I que, de referèndum, res de res.
El full de ruta anunciat per Aragonès no respon a la situació actual -segons Bolaños- sinó que remet a dinàmiques de "bucle i enfrontament" del procés independentista "que va fer perdre una dècada a Catalunya". "Aquest tipus de propostes que porten al pitjor passat del conflicte, la divisió, el fraccionament i la tensió de la societat, per descomptat que no són el futur de Catalunya", ha dit, perquè el futur del país passa per l'acord, el diàleg, les oportunitats d'ocupació, les inversions, les empreses que creen oportunitats de riquesa i creixement". Les paraules de tots dos ministres es referien a la proposta d'acord de claredat que ha activat la Generalitat amb la previsió de tenir la proposta preparada a principis del 2024.
"Totes les negociacions comencen amb un no i és el primer pas per començar a parlar", ha dit aquest dimecres Aragonès en una atenció als mitjans a l'Estació de Tractament d'Aigua Potable del Besòs. El president ha avisat al govern espanyol que ha de "donar resposta" a les peticions per un referèndum: "Fer veure que no existeixen els problemes no fa que desapareguin".
Amb la revifada que pretén insuflar a l'acord de claredat, el president protagonitza una maniobra amb múltiples lectures: dotar la legislatura catalana d'un objectiu concret en clau de procés, fins ara exclusivament centrat en reduir els efectes de la repressió; situar la resta d'actors de l'independentisme davant del mirall -en especial Junts- per tal que es plantegin alternatives al full de ruta del Govern; i mirar de tenir una proposta concreta de cara a una hipotètica investidura de Sánchez després de les eleccions espanyoles de finals del 2023, en cas que el líder del PSOE estigui en disposició de sumar una majoria similar a l'actual, polièdrica i delicada.
En més d'una ocasió, Aragonès ha assenyalat públicament que el PSOE, si vol continuar a la Moncloa, haurà d'entendre's amb ERC. I això vol dir, essencialment, que la propera investidura -segons les aspiracions dels republicans- haurà de ser més exigent que la de principis del 2020, quan es va arrencar el compromís de la taula de diàleg. La posició de força d'ERC és que seran una força indispensable si Sánchez està en disposició d'optar a la reelecció davant del PP d'Alberto Núñez Feijóo; la posició de força dels socialistes és que poden pressionar els republicans amb l'argument que, si no pacten amb ells, vindran la dreta i l'extrema dreta. El PSC ja va votar en contra de l'acord de claredat al setembre i el PSOE ha fet saber, en ple any electoral, que la taula de diàleg està amortitzada. I que, de referèndum, res de res.