Sallent certifica el trencament amb Trapero: així s'obre pas la nova etapa als Mossos

El comissari en cap dels Mossos, Eduard Sallent, tenia ganes de parlar. La claredat en algunes de les respostes aquest dilluns al programa El Matí de Catalunya Ràdio no ha deixat indiferent. Després de la reestructuració del cos i quan es compleixen sis mesos de la seva designació com a màxim responsable de la policia, arran de la destitució de Josep Maria Estela, Sallent ha certificat sense manies el trencament amb el traperisme, i ha picat el crostó al major per les paraules que va pronunciar al Parlament ara fa unes setmanes. Bona part de l'entrevista ha anat en la línia de marcar distàncies amb "el passat", unes paraules que s'han d'interpretar com una advertència davant les "reticències al canvi". El projecte del Departament d'Interior i del conseller Joan Ignasi Elena per als Mossos, amb el qual Sallent ha tancat files, tirarà endavant en el que depèn d'ell.

El passat mes de març es va aprovar el decret d'estructura-amb noves comissaries, cent nous comandaments, més pes per al territori i més poder per al director general-, però no entrarà en vigor a la pràctica fins al juny. Serà aleshores quan es podran situar els nous comandaments al capdavant de les noves comissaries, un cop hagi acabat el curs dels intendents. També serà aleshores quan es nomeni formalment la comissària Rosa Bosch com a número dos del cos, just per sota de Sallent, malgrat que a la pràctica ja exerceix el càrrec a la prefectura. La feminització del cos també avança, amb prop de 4.000 sol·licituds d'accés al cos per part de dones després de la reserva del 40% de places (impugnada per un sindicat). En aquest últim punt, Sallent ha exhibit sintonia amb Interior i ha evidenciat la distància amb l'anterior direcció del cos.

Sallent: "No és el més adequat que un funcionari públic pronunciï aquestes paraules"

1. Trencament i toc d'atenció a Trapero

Sallent podria haver estat més suau, però ha optat per trencar clarament amb l'etapa del major Trapero. Durant la polèmica per la destitució del comissari Estela, algunes veus coneixedores apuntaven que el màxim responsable del cos s'havia decantat cap al traperisme, cosa que Estela sempre ha negat. Sallent ha volgut refermar la seva autoritat dins del cos, alineada amb les línies mestra marcades pel Departament d'Interior, algunes de les quals generen reticències dins del cos. El comissari en cap ha definit la relació amb Trapero com a "professional", sense anar més enllà, i ha esmenat el diagnòstic sobre les ingerències polítiques que Trapero va denunciar al Parlament. "No és el que ha passat", ha dit.

En la línia de trencar amb el "passat", Sallent ha defensat la "legitimitat" de Miquel Sàmper -conseller d'Interior entre el setembre del 2020 i el maig del 2021- per restituir Trapero, però ha admès que ell és partidari de "mirar al futur" i de "sortir de personalismes", un argument esgrimit també pel conseller, Joan Ignasi Elena, quan va destituir Trapero com a cap dels Mossos. Per a Sallent, ser comissari en cap és "una responsabilitat" i no "un dret", paraules que difícilment poden desvincular-se de la figura del major Tampoc ha estat casual el matís que ha apuntat quan ha recordat que ell no va preparar cap pla per detenir Carles Puigdemont l'octubre de 2017, com va revelar Trapero al Tribunal Suprem durant el judici del procés.

Sallent: "Les aigües estan totalment calmades al cos"

 

2. Nega ingerències al cos

La destitució d'Estela i el nomenament de Sallent va anar acompanyat de polèmica, i de fet el comissari en cap ha estat assenyalat com a responsable d'ingerències polítiques. Ell ho ha negat categòricament, i ha assegurat que des que ell és als Mossos -27 anys- no ha viscut mai pressions des de el vessant polític, a diferència del que va dir Trapero al Parlament. Sí que ha admès que, abans de ser cessat, Estela volia fer canvis a la prefectura del cos que "podien passar" pel seu nom. L'excomissari en cap va vincular la seva continuïtat al càrrec a la destitució de Sallent, amb qui la relació es va deteriorar els mesos que van compartir espai a la cúpula dels Mossos. Mig any després, el responsable del cos ha afirmat que la situació s'ha normalitzat.

Recuperant un altre dels arguments d'Elena, el comissari en cap sí que ha defensat que hi hagi "acció política" al voltant del cos, en el sentit que els Mossos són una policia democràtica subjecta a les polítiques de seguretat que fan els governs de torn. "Jo he treballat amb tots", ha recordat Sallent. En aquest sentit, ha reivindicat la comissió sobre el model policial del Parlament i la capacitat del Govern per definir les línies mestres que han de fonamentar el Mossos.

Sallent: "Hi ha hagut atacs reputacionals contra mi"

 

3. Parar els peus a l'intendent Rodríguez

Sallent ha volgut reivindicar-se. Un dels elements de tensió dins del cos és la situació de l'intendent Toni Rodríguez. Sallent ha volgut parar els peus a l'excap d'investigació dels Mossos, que va ser apartat del càrrec el desembre de 2021, quan també es va cessar Trapero. Rodríguez, que ha comptat amb suports mediàtics, té en marxa una denúncia contra el seu cessament, que vincula a la negativa d'aportar informació confidencial sobre el cas de Miquel Buch a qui aleshores era el número dos dels Mossos, el mateix Sallent, a qui s'havia vinculat als entorns de Junts. "És fals, és mentida", ha afirmat. El comissari en cap ha retret a l'intendent, que ara és el responsable de la comissaria de Rubí, que projecti "una ombra de dubte" sobre els Mossos amb "acusacions gratuïtes". En aquest sentit, ha denunciat una campanya de desprestigi contra ell, en la qual hi hauria tingut un paper destacat Rodríguez a través d'aquestes acusacions. "És una estratègia personal seva", ha conclòs.

Sallent: "Hi ha resistència al canvi i a un projecte que vol canviar les coses"

 

4. Tanca files amb la feminització

La feminització del cos de Mossos no ha agradat en alguns sectors del cos. De fet, un sindicat policial ha impugnat la reserva del 40% de places per a dones, i les promocions de noves comissàries va ser un dels elements de discrepància entre la cúpula d'Interior i el comissari Estela. Sallent ha exhibit sintonia amb el Departament i ha ressaltat la competència de les comandaments dels Mossos. "Espero que a mi em rellevi una comissària en cap", ha afirmat. La seva número 2 és la comissària Rosa Bosch, que en alguns moments ha aparegut en les travesses com a futura comissària en cap. En tot cas, de les paraules de Sallent se'n desprèn un compromís nítid amb la política de feminització, que ha definit com a "línia mestra" del Departament. 

Sallent: "La detenció de Ponsatí va ser legal"

 

5. Defensa la gestió del cas Ponsatí

Els Mossos han estat al punt de mira darrerament per altres qüestions polítiques. Arran del cas de Laura Borràs, se'ls va acusar de fer investigacions prospectives i a finals de març la detenció de Clara Ponsatí va provocar indignació en un sector de l'independentisme, fins al punt que el diputat de Junts Salvador Vergés va insultar l'agent que havia dut a terme l'arrest. Sallent ha defensat la gestió que van fer els Mossos del cas. Aquell dia, van detenir Ponsatí en compliment d'una ordre de detenció de Pablo Llarena i el comissari en cap del cos va assegurar que s'havia fet de manera "ajustada a dret". Els Mossos van actuar com a policia judicial, és a dir, per ordre d'un jutge. Si Ponsatí decideix tornar a Catalunya, els Mossos faran "el que determini el jutge". Si hi ha una ordre de detenció activa, l'executaran.