És ben curiós que quan pensem en onada ens ve al cap una platja amb l’aigua esquitxant la sorra, o unes roques fent ressonar els espetecs espumosos. Però si hi afegim “calor”, la fotografia se’n va en orris.

Aquests dies hem viscut uns dels episodis de calor més agressius dels últims anys, i si bé al maig vam viure un petit estiuet, preludi de l’estació que encara havia d’aterrar, el que hem tingut aquests dies a casa nostra ha estat de llibre. Bé, dels llibres que vindran, perquè en molts casos els registres han sepultat les màximes històriques que s’havien registrat en municipis de tota Catalunya.

Si l’estiu passat l’agost va fer llàstima per a tots aquells qui s’havien agafat uns dies de vacances, amb més pluja i fresca que molts setembres, com a mínim el mes de juliol ha deixat el pavelló ben amunt, i la gràcia seria que la calor es rebaixés un pèl, ni que sigui una mica, per gaudir d’unes vacances tranquil·les. Càlides, sense passar-nos, i tranquil·les.

Avui diuen que les temperatures baixaran, però el mercuri té pinta de voler-se mantenir amunt de cara al cap de setmana. Si seguim amb aquesta calor, molts hauran de trencar el porquet que tenen amagat damunt la nevera, darrera la capsa de galetes, per afrontar el deute amb la companyia elèctrica. I serà llavors quan ens recordarem que teníem un ventilador al traster i que no calia dur la samarreta per estar per casa.