Durant bona part de l’última campanya presidencial dels Estats Units, els resultats de les enquestes i les anàlisis dels mitjans nord-americans donaven el vot majoritari a Hillary Clinton. Pocs mesos abans de les eleccions, encara s'exhibien gràfics on la candidata demòcrata acaparava gairebé el 85% dels possibles vots. El món es va quedar bocabadat l’endemà del 8 de novembre del 2016 en conèixer el resultat final.

Les explicacions d’on havien estat els errors de les enquestes i els perquès de tal confusió arribarien més tard. El terme postveritat, el ressò de les fake news a Facebook o el recorregut del hackeig de Wikileaks, quan va publicar els 2.000 correus entre Clinton i el seu cap de campanya, John Podesta, podrien haver influït en la intenció de vot.

A finals d’abril, Emmanuel Macron ja va ser víctima d’un ciberatac que va passar bastant desapercebut. Però a menys de 36 hores de les eleccions, l’equip de campanya de la plataforma En Marche! ha tornat a denunciar un robatori de correus electrònics, a més d'informacions internes. Brian Fallon, exsecretari de premsa de Clinton, i altres experts apunten cap a Rússia, malgrat que el Kremlin ha negat l'autoria. 

Wikileaks ha negat en aquesta ocasió estar darrere del #Macronleaks però en poques hores, gràcies o no a l'organització, el hashtag s’ha viralitzat. Alguns dels documents han començat a circular per les xarxes socials, fet que ha obligat a intervenir a la Comissió Electoral per recordar -a mitjans i particulars- que publicar aquestes dades poden constituir delicte penal. I Le Monde s'ha pronunciat al respecte assegurant que no donarà visibilitat al material robat fins que s'hagi pogut contrastar i verificar.

Encara no se sap qui hi ha darrere del ciberatac, però sembla que les campanyes electorals ja no són el mateix sense l’ingredient d’un pirateig. Quina és la intenció d'aquest nou hackeig de 9 gigabytes de dades? A tan poques hores de les eleccions, no s'espera que el motiu sigui canviar la intenció de vot. Només la seva anàlisi per perjudicar la imatge de Macron suposaria dies d'investigació, si no setmanes. La lògica i les enquestes apunten a una clara victòria del candidat independent, perquè hi ha una majoria de francesos que no volen el Front Nacional a l'Elisi. Però... potser els resultats de diumenge encara ens donen alguna sorpresa.