He llegit al diari que un diputat del PP ha estat imputat per haver conduït sota els efectes de l’alcohol. Aquesta notícia em recorda aquelles declaracions tan suculentes de l’expresident espanyol José María Aznar en què defensava el seu dret a beure el que li donés la gana i que ningú li havia de dir a ell el que havia de beure o no.
Tot plegat, a part de ser poc assenyat –i poc curós i educat- i molt ridícul per a uns representants públics, em fa pensar en la mala fe davant d’un tema tan perillós i important en un partit polític xulo, fatxenda, cregut, d’aquells que es pensen que són més perquè tenen més, perquè els regalen vestits, perquè cobren comissions, perquè manen o, pitjor encara, perquè van a tota castanya per la carretera amb un últim model.
Potser algun dia la castanya la rebran ells. Esperem que ningú, ni tan sol els bocamolls populars, prengui mal a les carreteres que, per culpa de l’alcohol, són un malson per a tothom.
ARA A PORTADA
13 de desembre de 2011
Autor dels poemaris Truc curt, Sal i vi, Sonets sonats, Una estona de sal, Partícules i versos i Fibromiàlgia i tu. Ha publicat més de 200 articles d'opinió als diaris El Punt, Rubricata, Hora Nova, El 9, El Llaç i Catalunya Campus. Ha estat redactor de les revistes El Queixal, Llengua Nacional i Illacrua. Actualment, dirigeix el setmanari eldema.cat i escriu prosa, assaig i reportatges de viatges.
Et pot interessar
- Benvinguts a Sabadei, ciutat sense llei Rafael Marín
- Una qüestió que no ha qüestionat Sánchez Montserrat Nebrera
- Acabar com el rosari de l'Aurora Josep-Lluís Carod-Rovira
- Per què respirar si saps el final Joan Foguet
- Quan es crema el cul de Catalunya Irene Montagut
- Quan la terra crema, ells parlen d’ampliar aeroports Eulàlia Reguant