Si circulen prop de Tarragona, a la zona d'oci de les Gavarres, trobareu un senyal de trànsit que indica Anella M. Mediterrània no hi cabia. Quina llàstima, quina pena, quin desastre, quina oportunitat perduda un cop més. Tarragona no és això, els ho puc ben garantir. És la mateixa ciutat que organitza un certament vital, exitós, lúdic, educatiu com Tarraco Viva, fet i sentit pels tarragonins i tarragonines, que ha vist com aquesta gran convocatòria esportiva esperada, i posposada, que algun benefici d'equipaments deixa a la ciutat, es desaprofitava per la potineria i mirada de curta volada dels seus organitzadors. 

Com pot ser que l'esport de base que mou centenars de clubs i d'aficionats no l'hàgim vist per res. És que em fa mal cada paraula que vull dir, que vull escriure. El cúmul de despropòsits negats per responsables de l'organització encara fa enrojolar més. Coordinadors de 5 esports, himnes que no sonen, banderes que no tenen pal per hissar-se, estrelles de l'esport penjant medalles en absència de ningú que ho faci, parquets que s'aixequen, conductors ebris, manca de previsió d'àrees i hores d'entrenament, l'equip de ping-pong espanyol que ha de competir que el duen des d'Antequera on la federació espanyola els havia programat un altre torneig, arbitres que no cobren i fan vaga...

Un nyap que encara salven els voluntaris que pacientment salven la cara i el cul als organitzadors. Però què és això? Tot pensat només perquè el rei veiés un estadi semi buit, ple de membres de societat civil catalana, de Vox i de tothom que com a condició dugués una bandera espanyola? Però això que és?

On és el públic? On són els clubs? Ah no, que els diuen la Generalitat i UFEC que ho tenen tot venut. Si no els enganyaven, estava tot venut a l'Exèrcit, venut a entitats unionistes, venut a la bandera amb què s'han embolicat per no donar la cara.

Sort de la Vil·la Mediterrània, que és a Port Aventura, que al final no hi deu haver posat els peus ningú de l'organització. Quina mala passada per a Tarragona, pe al Camp de Tarragona, per a les terres de l'Ebre despenjades dels Jocs, quina mala passada per Catalunya, i també per Espanya. I encara hi deu haver qui dorm tranquil. Anella M. Sí, no els hi cabia tot el nom de l'Anella mediterrània perquè potser els anava gran de tant de patir per la curta mirada.