Ara resulta que als mestres ens volen emprenedors. Està bé! Ja era hora..., però i si comencessin per no esclafar, menystenir o ignorar les iniciatives dels mestres que ja fa temps duen a terme? Cal una regeneració també en el món de l’educació però ja  hi ha molts mestres i professors emprenedors i innovadors, però  van d’incògnit, procuren ser discrets i no destacar gaire. Com deia una companya a Twitter perquè no els diguin “no facis que em fas fer”. Quants mestres ens hem sentit qüestionats amb frases semblants?

Als centres educatius, no a tots, com als partits polítics, no en tots, hi ha instal·lats als llocs clau de poder el funcionariat més conservador i la innovació no hi és ben vista. Però de ser-hi, hi és. Hi ha mestres i professors de secundària que tenen pànic a destacar entre els seus companys. Ja comença a ser hora de la transparència també en el món de l’ensenyament i per això cal que, tant els mestres com els pares que creuen que una altra escola es possible ara i aquí, tinguin suport per sortir de l’armari. I que siguin aquells que no es volen moure de la comoditat del  “obriu el llibre per la pàgina 23 i feu l’exercici 4” els que s’hagin d’avergonyir d’haver-se quedat estancats. Aleshores els mestres joves i els no tan joves que volen i dolen, s’afegiran als capdavanters. I els pares que actualment tenen por de parlar, de preguntar, deixaran de sentir-se sols i també s’hi afegiran.

Alguns pares temen no ser compresos pels mestres i alguns (massa) mestres temen (o s’excusen) en els pares. Però només farem una educació de qualitat quan pares i mestres  compartim els objectius, els passos i  les metodologies per arribar-hi . Dubto que pares ben informats vulguin la continuïtat de la pedagogia del llibre de text, del memoritzar sense comprendre, de l’esforç sense sentit o dels deures  perquè sí. Digueu-me somiatruites si voleu, però n’estic més convençuda cada dia.