El president Artur Mas ha posat al mateix sac als qui aposten per millorar les condicions de vida de totes les persones amb aquells qui neguen els drets als diferents. En una entrevista recent del Diari de Barcelona, deia que la CUP i Aliança Catalana eren dos extrems equiparables. És a dir, que es pot dialogar de la mateixa forma amb els qui volen garantir l’accés l’habitatge, a l’educació i sanitat públiques per tothom que amb els qui viuen d’alimentar el discurs de l’odi, de l’últim contra el penúltim, per continuar potenciant unes polítiques socials i econòmiques que ens fan patir per arribar a final de mes.
En un moment en què la dreta catalana veu tremolar negocis i beneficis abusius, Artur Mas ha vingut posar ordre a Junts, tot demanant ressuscitar la vella convergència i buscar aliar-se amb Aliança Catalana, una força clarament feixista i que defensa els interessos de les elits econòmiques. Davant d’un moment d’escalada d’agitació social, Mas ve a recordar que s’ha acabat el procés, que torna l’època de les retallades, dels drets per qui se’ls pugui pagar i que cal mantenir les estructures econòmiques i els beneficis dels empresaris, costi el que costi.
És realment alarmant veure com un expresident de la Generalitat vol que Junts abandoni enterri d’una vegada per totes qualsevol possibilitat d’assemblar-se aquell partit que el 2017 s’apropava a l’independentisme popular buscant el benefici de la majoria, per redirigir-lo cap a la dreta més extrema, per mantenir el poder on toca: en una minoria que segueixi enriquint-se a costa dels altres. Mas ha vingut a dir que el que ara toca és defensar els interessos dels grans tenidors, de l’empresariat i l’agroindústria que acapara la terra de la petita pagesia i ens condemnen a treballs mal pagats, preus inassumibles de béns bàsics inassumibles, eternes llistes d’espera als hospitals i un sistema educatiu espremut.
La CUP va aconseguir fer tendir el país cap a l’esquerra sense perdre el camí cap a la independència. La CUP va fer caure el responsable del desmantellament del sector públic a Catalunya, és a dir, a Artur Mas, perquè vam dir que independència sí, però lluita social també. I ara, que tot es comença a tensar de nou, Mas passa comptes.
És essencial que l’executiva de Junts s’aclareixi. La CUP, la societat catalana i especialment els mateixos votants de Junts han de saber si els seus vots serveixen per facilitar l’accés de l’extrema dreta al poder o no. No és moment de jugar a l’ambigüitat en aquest àmbit. El país necessita la certesa que amb l’extrema dreta no s’hi juga.