És una idea. És una idea això d'aturar Barcelona aquest divendres. Potser és també un tret al peu tenint en compte beneficis i pèrdues i suposant que l'aturada sigui un èxit. És evident que es parlaria del fet arreu i no hi hauria més remei que recordar la causa política de l'acció. D'altra banda, s'equivoca Arrimadas quan diu que això no té res a veure amb una manifestació, perquè ho és. Les manifestacions, com les vagues, no són un èxit si no molesten. Però a la vegada tothom sap que per aturar una metròpoli hi ha prou amb quatre o cinc semàfors estratègics funcionant malament, i de la mateixa manera, mil persones poden fer la vida impossible a dos milions, si tenen la mínima capacitat de pensar-ne una estratègia.

Ja vàrem veure que col·lapsar 15 hores una autopista fou tasca encarregada a unes "desenes" d'activistes sense una mínima intervenció per part dels Mossos d'Esquadra. No sembla que hi hagi aquest cop justificació per canviar de parer en una nova aturada. O sí? O potser és raó suficient el fet que es traslladi a Barcelona el consell de ministres?

Pensant-hi, doncs, en la concurrència d'aturada i consell i el safareig que en va fent la resta, tot plegat sembla una plural recerca del punt de col·lisió. Sánchez no ha pogut pensar pitjor dia per venir a Barcelona. O potser és el millor, si el que volia és fer oblidar que no té res més que això i Franco a la butxaca. A més, així distreu l'atenció sobre el fet gravíssim d'haver augmentat les cotitzacions a la seguretat social. No s'atreveix a dir que les pensions no poden apujar-se el ritme de l'IPC, així que carrega sobre les esquenes d'emprenedors i treballadors la responsabilitat cada cop més feixuga de mantenir el sistema, o d'enviar un nou treballador a la borsa d'atur.

Per a l'independentisme anar a negociar a la tarda del divendres 21 en el que volen que sembli una cimera dels governs espanyol i català, pot ser complicat, si l'aturada prèvia ha estat un èxit. O potser no poden ni arribar al Palau. Però també ho tindrien magre, si no ho ha estat. O és que ningú els hi preguntarà que els hi ha semblat el que passi? I què diran? Que és legítima l'acció i que ells no hi tenen res a veure? Que no hi ha prou mobilització ni per capgirar l’agenda de la gent l’últim divendres abans de festes nadalenques?

Molts estudiants estaven avui contents. No saben gaire d'aturades, la majoria, però els hi han dit que el penúltim dia de classe ha esdevingut, per causes que es troben entre la força major i el cas fortuït, l'últim. Que tinguem un Feliç i Sant Nadal.