Benet XVI vindrà diumenge a Barcelona, i això és una bona notícia, sens dubte. Malgrat la milionada que costarà (també aportarà beneficis), val la pena tot allò que genera, des de fa setmanes, en una societat cada cop més silenciada.
 
L'ocasió és única, el dia està marcat, la visita és especial i tothom en parla. Independentment de la creença o no creença de cadascú, només un beneit pot ignorar que és la gran excusa per fer soroll, per fer manifestacions i, fins i tot, per fer vaga, com passarà amb els treballadors de FGC.
 
Aquesta visita papal no deixa indiferent ningú, ni als favorables ni als desfavorables ni als contraris, ni tan sols als neutrals. Tan sols un beneit no és capaç de veure que serà un dia diferent, que ha creat debats, enquestes, manifestos, propostes i molt de moviment. El rebran senyeres i senyores, guais i gais, laics i creients i algunes pancartes ben divertides.
 
Per fi, després de massa temps, tornem a ser dinàmics, tornem al carrer, tornem a pensar i, sobretot, a defensar idees, cadascú les seves.
 
Des del punt de vista lingüístic, hem deixat enrere els anys del Papa que marginava el català i ara ja el podrem sentir parlar la nostra llengua, cosa que és tan bona notícia que fins i tot un beneit se'n pot adonar. Però la gran notícia seria que la llengua de Gaudí la parlessin, cada dia, els ciutadans de Barcelona i els veïns de la Sagrada Família.
 
I, a la nit, a gaudir de la llengua...