Lluís Puig ja és a casa seva, a Terrassa. Aquest dimecres ha pogut tornar a Catalunya després de nou anys d'exili i dijous serà rebut al Parlament, on és diputat. El president, Josep Rull, ha preparat la recepció i ha admès “molta emoció” per un dels moments més transcendentals de la legislatura, pel que significa després d'anys de repressió. Finalment, Puig podrà ocupar el seu escó i actuar com a diputat de ple dret, i no per via telemàtica o amb delegacions de vot, com fins ara. És una bona notícia que pugui recuperar la seva vida.

El cas de Puig és especialment dolorós. Va ser nomenat conseller el juliol de 2017, dos mesos abans del referèndum i tres mesos abans de l'aplicació de l'article 155, que va desencadenar l'onada repressiva que tot just ara s'acaba. Tres mesos al Govern; nou anys a l'exili. L'acusació de malversació que encara ara pesa contra Puig -Llarena es resisteix a arxivar la causa, però ho hauria de fer en els pròxims dies- és el que ha permès al Suprem desobeir els successius intents de desjudicialitzar el procés i mantenir l'amenaça contra l'exconseller.

Puig no ha tingut, a l'exili, tanta incidència política com, per exemple, Puigdemont o fins i tot Toni Comín. Sense desvincular-se mai de Junts, el seu paper ha estat menys mediàtic que el d'altres dirigents independentistes. Però no ha deixat de fer feina, també en el flanc judicial. I ho ha fet, a més, sense la immunitat d'eurodiputat que sí que han tingut en alguns moments els seus companys. Des de Bèlgica, Puig ha tingut un rol cabdal per desmuntar la persecució de l'Estat, fins i tot assumint riscos de ser extradit a Espanya. 

La sentència que rebutjava definitivament les euroordres de Pablo Llarena, de 2021, porta el seu nom. També el pronunciament del Tribunal de Luxemburg sobre les qüestions prejudicials que Llarena va plantejar arran, precisament, del revés dels tribunals belgues. Bèlgica i Europa van començar a posar sobre la taula un dels grans arguments de la defensa tot aquest temps: que el Suprem no era competent per emetre euroordres ni per jutjar el cas de l'1-O.

El corpus legal que s'ha construït aquests anys d'exili -amb el paper rellevant de Puig- i la política erràtica de Llarena en les euroordres li han permès viure aquests últims anys a la Catalunya Nord, des d'on ha reivindicat el país més enllà de la frontera administrativa. També ha fet algunes incursions en secret al sud, com revelava fa uns dies. Ara, després de nou anys, pot tornar lliure a casa seva, retirar el llaç groc del seu escó, i tornar a fer de diputat. És una bona notícia. Bentornat, conseller.