El meu resum: l'independentisme ha canviat d'interlocutor, de Rajoy a Sánchez, per a abordar el gran conflicte pendent a Espanya. PP dona el relleu a PSOE, i a veure com se'n surt. El que no tinc tan clar és que Pedro Sánchez hagi canviat d'interlocutor: els resultats d'ERC signifiquen que ara el líder o portaveu de l'independentisme català és Junqueras i no Puigdemont? Si mirem els resultats ho semblaria, fins i tot tenint en compte les possibles aliances, on JxCat és més prescindible que ERC.

Però jo no crec que n'hi hagi suficient com per parlar d'un canvi d'interlocució en l'independentisme: sobretot perquè l'interlocutor català sempre ha estat aquell que ostenta la presidència de la Generalitat, sigui l'autonòmica o la de l'exili, i això dona encara a Puigdemont i a Torra un dret de veto damunt de motles temptacions republicanes: la primera, aquella que parla d'una reforma constitucional federalitzant o un referèndum sobre la monarquia. Sí, considero que Puigdemont encara té dret de veto sobre aquestes qüestions i temptacions: la prova la veurem a les eleccions europees del maig, especialment quan acabi sortint escollit eurodiputat.

Una altra incògnita és si el PSOE aconseguirà pactar amb Cs, però jo crec que més aviat farà servir aquesta possibilitat per a advertir l'independentisme, i concretament ERC, que vigili amb les seves exigències perquè Espanya té una alternativa. Per això m'atreveixo a pronosticar que la màxima reforma que veurem a Espanya serà una reforma constitucional molt puntual, probablement plebiscitant la figura monàrquica, o bé cap reforma en absolut. Res de referèndums d'autodeterminació pactats. A no ser que...

A no ser que unes eleccions catalanes futures, o una evolució conflictiva de la carrera de Puigdemont com a eurodiputat, o bé una sentència destructiva aquesta tardor, provoquin l'atmosfera necessària per a imposar un acte unilateral. I mireu: jo crec únicament en aquesta via.