Precisament quan el govern de Pedro Sánchez intenta un tímid diàleg amb Catalunya –no pas per convenciment democràtic, sinó per pur interès electoralista– una majoria de la societat espanyola fa palès amb fets i paraules que ha decidit expulsar Catalunya del seu Estat. Almenys tal i com la coneixem ara.

Uns la volen desinfectar (PSOE) o alliberar dels seus segrestadors (PP), eradicant les seves particularitats (llengua, educació, mitjans de comunicació) i assimilant-la definitivament en la nació espanyola de matriu castellana. 

Després dels fets d'octubre de 2017, un segment majoritari de la societat espanyola ha fet un salt endavant en la seva catalanofòbia i ha enterrat definitivament els pocs vestigis que romanien d'aquell somni d'un Espanya plural i diversa. 

La pràctica totalitat dels mitjans de comunicació d'abast estatal (amb algunes excepcions honorables) han instal·lat un imaginari anticatalà que ja no té retorn. Des del secretari general de Ciudadanos etiquetant els catalans independentistes com "l'enemic" en seu parlamentària fins la campanya andaluza centrada com aixafar d'una manera efectiva el sobiranisme català.

Potser l'exemple més clar sigui la moció aprovada pel parlament d'Extremadura, on 59 diputats de 65 van votar a favor de suprimir l'autogovern de Catalunya i intervenir els mitjans publics de manera il·limitada. Escoltar les intervencions parlamentàries és un exercici tan dolorós com necessari, de dreta a esquerra, del PP al PSOE, tots abracen la fe veritable de l'unitat de la pàtria per sobre de qualsevol altra consideració.

Com senyalava molt encertadament Jordi Muñoz en aquest mateix diari, és probable que els judicis als líders independentistes no faci més que solidificar de forma definitiva una majoria absoluta de catalans a favor de la independència, ajudada per aquesta onada transversal d'odi a la diferència que fa que la majoria de la societat espanyola, d'esquerra a dreta, aplaudeixi al repressió i demani que s'intensifiqui encara més. Mentre l'independentisme no sap com fer la independència, l'Estat expulsa Catalunya a marxes forçades.