Acceptem-ho: s'han d'acabar el bonisme, les mitges tintes i el lliri (clavell) a la mà. Ara és l'hora segadors, etcètera. No m'escolteu, si no voleu, perquè el que us diré no és agradable. Jo sóc home rude i feréstec, de la vella escola. M'agraden els tractors, les camises de quadres i la cervesa barata. Sóc anarco-primitivista convençut i crec que la fallida nuclear del planeta és l'única cosa que ens permetrà tornar a ser persones. Està molt bé el wifi i poder-se dutxar amb aigua calenta, però si el preu a pagar per aquestes dues coses és la submissió a un rei estranger, que amb mi no comptin.

Detesto amb tota la meva ànima una imatge que vaig presenciar l'altre dia on una munió de persones formava un mosaic humà amb la frase “Europe help us”. Em va semblar repugnant aquesta escena d'humiliació davant d'una autoritat artificial, d'una unió que no és ni unió ni és europea. Pregunteu-li a Varoufakis què en pensa de la Unió Europea. 

Com podem ser tan burros de creure que els europeus ens defensaran dels espanyols? Què oferiu a canvi, catalans? Voleu un aliat estratègic? Parleu amb Corea del Nord. Parleu amb Putin. Posats a buscar un company de viatge, posats a agenollar-se i a reclamar un aliat, que sigui un amb bombes i urani. 

Com podem ser tan innocents? Penseu que els països membres s'aixecaran de les seves poltrones per defensar-vos dels cops de porra? És el moment d'alçar-se. Posar la declaració sobre la taula. Deixar de pagar impostos forasters. Ensorrar els bancs. Cremar neumàtics a la frontera. Que la cua de camions arribi a Brussel·les. Si voleu que Europa us escolti, els que han d'agenollar-se són ells.