La trampa resulta evident per a tothom que visqui a Catalunya, sigui independentista o no, però és creïble i funciona a la resta de l'Estat: el catalanisme ha fet el pas cap a la lluita armada, els CDR fabriquen Goma-2 com xurros i el president Torra, el seu govern i el Parlament experonen, fomenten i justifiquen la violència i el terrorisme. "Catalunya ya es peor que el País Vasco", titulava un dels principals diaris de Madrid. 

L'única cosa que és igual al País Basc és la recepta que vol aplicar l'Estat. El "todo és ETA" va servir per perseguir, reprimir i empresonar a activistes culturals, periodistes i membres de plataformes ciutadanes, per tancar diaris i per dissoldre entitats de la societat civil sense cap vinculació amb el terrorisme. Les denúncies de tortura mai no es van investigar, i les condemnes d'Estrasburg a l'Estat han estat nombroses.

La roda es va posar en marxa de forma coordinada amb les detencions dels 7 independentistes. No hi ha presumpció d'innocència i el secret de sumari és una ficció. Els mitjans de comunicació d'abast estatal en donen per provada la culpabilitat i vinculen la suposada cèl·lula terrorista a la Generalitat. El relat s'escampa i un moviment que sempre ha estat pacífic queda tacat per l'ombra de la violència. Ciudadanos hi col·labora transformant el Parlament en una taverna.

Per tancar el cercle, s'exigeix a l'independentisme la condemna de la violència. Una trampa de manual: si es condemna, és que existeix. El més ridícul de tot plegat és que el reclam vingui de Pedro Sánchez, màxim representat d'un govern i un partit que encara no han condemnat la violència i el terrorisme d'Estat dels GAL. L'Estat espanyol no se'n va penedir mai. Encara més, va indultar i abraçar a la porta de la presó els condemnats per tortures i assassinat.

Qui no demana perdó per una violència i un terrorisme reals i demostrats, exigeix la condemna d'una violència i un terrorisme inexistents. El més preocupant de tot plegat és que les enquestes comencen a indicar que la jugada "redonda" de Sánchez de repetir les eleccions no acabarà com ell pensava. La desesperació el pot fer jugar a fons la carta catalana per aconseguir més suport electoral.

Cal que ens preparem per un augment de la repressió i la guerra bruta contra Catalunya en general i l'independentisme en particular. Causes judicials inventades, detencions arbitràries, accions contra els mitjans de comunicació, contra les entitats catalanes i contra el govern i el Parlament. Prepareu-vos per al pitjor. Penseu malament i encertareu. 

Miquel Iceta va resumir a Gavà quin és el camí, tot negant-lo: "no poden haver-hi ni amnistia ni autodeterminació". Els partits unionistes tenen molt clar quins seran els objectius primordials de l'independentisme, quan es deixin de romanços amb llistes úniques impossibles (no n'hi ha hagut mai) i entenguin que la unitat ha de ser d'objectius i d'estratègies. Sánchez i Iceta neguen als catalans l'amnistia que van acceptar de forma entusiasta per als criminals franquistes i terroristes. I neguen una autodeterminació que és l'única solució per al conflicte català. Trigaran més o menys a acceptar-ho, però és l'única sortida.