Catalunya està escrivint aquesta tardor les pàgines d’un nou camí, d’un nou projecte que mira cap endavant i que desprèn esperança i il·lusió. Hem tancat una etapa autonòmica de més de trenta anys i ha arribat l’hora de decidir per nosaltres mateixos, de poder decidir llibertat, de poder decidir viure millor.

No amago que aquest nou camí coincideix amb un moment difícil per al país. Els efectes de la crisi econòmica són ben presents a la societat catalana. Hi ha molta gent que ho està passant malament i que pateix. Ho sabem i en som sensibles. El país no se’n sortirà si no som capaços d’oferir oportunitats a tothom, als 7,5 milions de catalans i catalanes. La diagnosi la tenim clara. Ara bé, la pregunta clau és com hi fem front. Com garantim les polítiques de creixement econòmic, la creació de llocs de treball i la cohesió social? Com protegim el nostre benestar col·lectiu?

Catalunya és un país amb una alta potencialitat. Som la setena economia de la Unió Europea; tenim una clara vocació emprenedora i cada cop més facilitat per sortir a l’exterior a vendre tot el que produïm; generem prou riquesa com per poder viure millor. Volem ser com Dinamarca o Finlàndia, i el més important, tenim capacitat per ser-ho. Ha arribat el moment que Catalunya pugui disposar d’un estat propi, en el marc de la Unió Europa. Volem un estat que ens doni els instruments per superar les dificultats que ara tenim i garantir un país millor.

Benvolguts lectors i lectores de Nació Digital, diumenge toca escriure una pàgina important d’aquest nou camí. Serà el moment de demostrar que aquest projecte va de debò i que és irreversible. Estem davant d’un repte històric que només serà possible amb la força i les passes de tot un poble, però que també requereix un govern fort. Per això us demano un vot en clau de país, una majoria excepcional construïda transversalment, pensant en el procés que ha de venir, l’energia que caldrà i el que ens hi juguem.

És cert que emprenem un camí amb dubtes i interrogants, però alhora tenim confiança. En nosaltres mateixos, en el país, perquè junts ho farem possible. I sobretot, confiança en el futur. Diumenge, amb la força, la suma i la generositat de tots, començarem a escriure el nostre propi futur.