Aquest divendres és el Dia internacional contra la corrupció. El calendari, que sempre té aquests cops reservats pels capricis més inquietants, ha volgut que l'efemèride d'avui 9 de desembre coincideixi amb les turbulències provocades per les maniobres econòmiques d'Inditex. Segons un informe presentat aquest dijous al Parlament Europeu, el gegant tèxtil creat per Amancio Ortega –segona fortuna del món– va eludir pagar almenys 585 milions d'euros en impostos entre el 2011 i el 2014, fent ús d'una complexa enginyeria fiscal.
 
El tema no és que la pràctica d'Inditex sigui il·legal, que això haurà de demostrar-se on toqui. El tema és que la pràctica, emparada en la legalitat, és injusta i immoral. D'una extrema gravetat en aquests temps en què el petit comerç s'ha vist devorat sense compassió per la fam insaciable d'uns taurons multinacionals. I no es tracta de demonitzar una sola marca, sinó que es tracta de posar el focus en un tema sobre el qual sovint passem de puntetes, que fem veure que no existeix o que no va amb nosaltres.
 
És hora d'actuar contra aquesta corrupció i contra totes les que colpegen una societat tristament pionera en la matèria. Del decés luctuós de Rita Barberá, encara amb algunes desenes d'assumptes per aclarir, passant pels sobres de Bárcenas, les targetes black, els estralls de l'ITV, els comptes a Suïssa o Andorra, o els recents tripijocs de Cristianos i Mourinhos, sense citar el munt de casos silenciats i ja oblidats a les golfes de la memòria col·lectiva.
 
Potser de cara al consumisme imminent d'aquestes festes caldria començar a impartir justícia des de les nostres possibilitats, que és com més mal podem fer als vampirs que han trinxat el mercat: passar de grans marques, de grans superfícies, de grans eslògans i de grans ofertes i comprar al comerç de proximitat que dóna vida al veí del costat i, de retruc, a nosaltres mateixos. Una decisió que és l'única manera d'aturar l'avarícia que alimenta aquesta corrupció convertida en el pa nostre de cada dia.