Tot gran líder o capità hauria de prendre exemple del Tirant lo Blanc, que va ordenar, tan bon punt va arribar a Grècia, que s’obrissin les portes, les persianes i “les finestres i que tothom s’alegri, car a l’enemic se l’ha de guanyar des de l’optimisme”.
Realment, és un savi consell que caldria seguir sempre i arreu, tant si has de vèncer l’equip contrari al camp com si vols guanyar un judici, una discusió o uns comicis. Qui surt a la palestra amb pessimisme és castigat pel poble perquè, ara més qua mai, la gent necessita esperança, tant si li rebaixen el sou com si pateix un desencant amorós o ha de tancar un negoci”.
Perquè l’esperança és l’últim que es perd, si és que es perd. Cal tenir fe en nosaltres mateixos i en totes i cadascuna de les nostres petites possibilitats i, si ens aixequem ben d’hora d’hora, ens en sortirem.
ARA A PORTADA
04 de novembre de 2011
Autor dels poemaris Truc curt, Sal i vi, Sonets sonats, Una estona de sal, Partícules i versos i Fibromiàlgia i tu. Ha publicat més de 200 articles d'opinió als diaris El Punt, Rubricata, Hora Nova, El 9, El Llaç i Catalunya Campus. Ha estat redactor de les revistes El Queixal, Llengua Nacional i Illacrua. Actualment, dirigeix el setmanari eldema.cat i escriu prosa, assaig i reportatges de viatges.