Era una sospita ben fonamentada, però les explicacions del CNI en la comissió de secrets oficials del Congrés la va confirmar: tot s’hi val per mantenir Espanya unida. La unitat d’Espanya és un valor suprem que passa per sobre de la democràcia mateixa, dels drets fonamentals i les llibertats individuals i col·lectives. Les derivades són esfereïdores i les coneixem. Si cal, s’escolta, s’espia, s’intervé, es segresta, es tortura o es mata. 

Assistim estupefactes a la reiteració d’un relat justificatiu per part dels poders públics, els mitjans de comunicació i els opinadors de l’Estat, que diu que si les violacions de les garanties constitucionals i els drets individuals d’activistes, polítics, presidents, eurodiputats i àdhuc advocats defensors es fan "amb autorització judicial", això vol dir que són "legals" i no hi ha res a dir. 

És una argumentació que seria vàlida en un estat realment democràtic amb separació de poders, però que és ridícula a Espanya, on la cúpula judicial actua com un càrtel mafiós. Està formada per sicaris dels partits sistèmics del règim del 78, i obeeixen a consignes i finalitats polítiques. La seva funció és fer encaixar amb fòrceps la voluntat del poder polític, econòmic i mediàtic dins dels motlles legals, fins i tot si per aconseguir-ho s’acaba deformant i desnaturalitzant l’estat de dret fins a límits impensables. 

En qualsevol democràcia, el dret de defensa és un dels fonaments bàsics del sistema de llibertats cíviques. Un dels deures dels jutges és fer de garants d’aquest dret inviolable. Que un tribunal ordeni espiar els advocats defensors dels acusats que el mateix tribunal està jutjant és una monstruositat que excedeix les previsions més pessimistes de la involució democràtica d’Espanya.

Les accions de l’Estat per evitar la secessió de Catalunya, que han anat a càrrec per igual del govern del PP i del govern del PSOE i Podem, han acabat de buidar per dins la democràcia espanyola, que s’ha quedat només en una closca que per fora sembla una democràcia, però que està farcida d’autoritarisme, despotisme i tics feixistes. El mateix procés que han patit i pateixen Hongria i Polònia, per exemple.

Fa feredat veure com l’opinió pública i l’opinió publicada a Espanya justifica les accions denunciades pel Citizen Lab i la revista The New Yorker. Segons els documents filtrats a la premsa,  el jutge va autoritzar les violacions de drets de centenars de ciutadans, "com a única manera d’evitar la secessió de Catalunya" i per evitar "les accions de desprestigi d’Espanya" que suposadament duien a terme els líders independentistes.

De veritat que "l'única manera" d’evitar la independència és amb la supressió dels drets democràtics i les llibertats individuals? Quina democràcia més maca us està quedant, amics espanyols. Per altra banda, si "desprestigiar Espanya" és un delicte, pràcticament tota la família reial, començant per l’emèrit, hauria d’estar complint condemna a Soto del Real.