L'Escola de Salut Pública de la Universitat Harvard ha engegat un nou projecte (The Climate Optimist) per recollir els avenços i les innovacions que contribueixen a combatre l'escalfament global. Raons per a l'optimisme. Informació i context contra l'alarmisme i la por. Sí una gran nevada al Pirineu no és un argument vàlid contra el canvi climàtic, una onada de calor excepcional tampoc no ha de ser la prova d'una apocalipsi imminent. Les anècdotes sobre el temps no serveixen per confirmar o descartar l'acceleració de l'escalfament global. L'ecoansietat i el catastrofisme climàtic surten del mateix cicle viral d'alarmisme i notícies negatives que alimenta el populisme contra la democràcia i tenen el mateix remei. Arguments, dades, optimisme i confiança.

Els rècords de calor i els incendis al Canadà d'aquest estiu són un bon exemple d'aquest alarmisme desinformat. Hi ha hagut temperatures fora de norma arreu del món i segur que l'escalfament global hi ha tingut alguna cosa a veure, és cert. Els mitjans s'hi han abonat amb passió atiant l'angoixa, però sense explicar que el cicle d'El Niño, periòdic i naturalíssim, i l'excepcional i massiva emissió de vapor d'aigua del volcà Hunga Tonga, hi han contribuït força i no tenen cap relació amb les emissions de CO₂. Amb els focs al Canadà ha passat el mateix. Han sigut tremendament agressius i les imatges de la fumarada arribant a Nova York eren impressionants, però el global de superfície cremada a l'Amèrica del Nord aquest any està molt per sota de la mitjana dels darrers deu anys i poques notícies ho han esmentat.

Sí, l'escalfament global té origen humà, la bona notícia és que els que responsables de crear-lo també poden aconseguir posar-hi remei. L'experiència d'èxit amb el forat a la capa d'ozó és una bona referència. L'alarma climàtica ha posat el combat contra l'escalfament global al capdamunt de l'agenda política i econòmica. Arreu del món la força de la innovació pública i privada aporta solucions i alternatives carregades d'esperances.

Els Estats Units han aprovat els darrers mesos un paquet legislatiu que destinarà gairebé cinc-cents mil milions, 500.000.000.000!, de dòlars a finançar la transició energètica i la reindustrialització del país al voltant de la sostenibilitat. A la Unió Europea es preparen iniciatives similars després dels fons Next Generation. Les renovables avancen a tota velocitat, s'abarateixen, guanyen capacitat i ja són una part important del mix energètic arreu del món. L'any passat les emissions vinculades a l'energia van créixer només un 1% i amb l'impuls a les tecnologies de captura de CO₂ aviat es començaran a reduir. El món no està condemnat, la reacció és contundent i hi ha un cabàs de raons per a l'optimisme.

El pessimisme climàtic ha esgotat la seva contribució positiva aportant un crit d'alerta i una part de la solució. L'alarma necessària per a la presa de consciència i la urgència de repensar el creixement econòmic per fer-lo més sostenible, circular i immaterial. La idea positiva d'introduir límits a l'ambició depredadora dels darrers tres segles. Domesticar l'entropia per aprendre a cavalcar-la.

Des d'aquest punt de partida, la resta del camí el marcarà l'optimisme climàtic. El decreixement i l'austeritat obligada són un impossible contranatura i un crim que condemnaria els pobres del món a una misèria eterna. La solució, les solucions, seran optimistes perquè la por anul·la la creativitat i l'angoixa és el pitjor adob per les innovacions que caldran. Confiança, empenta, creativitat i empresa perquè la nova modernitat resolgui alguns dels problemes generats per la vella. No només és possible, no hi ha altre camí.