La classe dirigent es dedica a deixar passar el temps i que els problemes es resolguin sols mentre que la societat civil organitzada és qui lidera la representació del col·lectiu. No. No és una anàlisi de la situació política. Es tracta del patró de comportament que experimentem al Barça com a institució els últims mesos, potser l'últim any, a mesura que s'ha escalfat el clima polític. En resum, posar-se de perfil fins que passi la tempesta i esperar que els èxits esportius vagin centrant l'atenció. 

Dissabte al Wanda Metropolitano es va superar una línia vermella que va més enllà del nostre dia a dia polític. A Madrid es va perseguir un color. El groc va ser fiscalitzat, buscat entre la roba dels aficionats que lliurement trien el seu color per sortir al carrer, i llençat a la brossa pel seu simbolisme polític. Si la final hagués estat contra el Vila-real hauríem rigut de valent. S’hauria prohibit el pantone corresponent a una zona de l’Estadi i a l’altra no? Amb quin criteri es retirarien bufandes? Bufandes! Doncs resulta que el Barça va acabar el partit demanant explicacions a la RFEF, que és l’organitzadora del partit i que no té cap responsabilitat en l’operatiu de seguretat de la força pública. 

L’estratègia de mantenir-se al marge de la crisi pot haver funcionat fins avui tenint en compte hi ha un judici en uns mesos que preocupa i força als despatxos nobles del club, el famós cas Neymar 2. El fet és que dissabte es van vulnerar drets fonamentals de molts socis en una conducta arbitrària i el Barça, que té escrit "més que un club" al lateral de tribuna, ho té molt difícil per no defensar-los. En circumstàncies anteriors ha quedat fora del procediment per una qüestió formal: als seus estatuts no hi surt com a objectiu de la societat defensar aquests drets fonamentals, i el jutge no ha deixat que es personessin. 

Si judicialment no es pot fer, segur que es pot fer servir la força de la institució i la seva dimensió internacional per pressionar a qui convingui. Com a mínim perquè no es torni a repetir una situació tan vergonyosa. I aprofitar la propera reforma d’estatuts per deixar escrit el que hauria de ser elemental.