No us enganyaré. L’article d’avui estava destinat a una anàlisi d’actualitat molt diferent, i he decidit canviar de tema a darrera hora. Les eleccions espanyoles anticipades, el retorn de Puigdemont, les mobilitzacions per l’habitatge, els decrets fallits, la vaga de servei socials i la vaga general, per separat i com a conjunt, ofereixen molts cabdells per filar. Però serà en pròxims articles.
Avui la meva condició de dona feminista disputant espai polític m’obliga a prioritzar una actualitat menys mediàtica, però punyent: l’enèsim atac per desqualificar les dones que ocupem l’espai públic, mitjançant la crítica als cossos. Quan el debat no està en les idees sinó en com vas vestida, quin tallat de cabells portes o quina panxa fas, és clar que el teu rol fa molta nosa al patriarcat. No és una flipada d’un matxirulo ràndom. És estructural.
En la publicació d’un vídeo de Guanyem Badalona on surto, he rebut el comentari d’un membre actiu de les noves generacions del PP, propi de l’estudi de Carrió-Pastor i Sikorski, “Un insult disfressat d’humor: violència masclista contra dones líders a les xarxes” publicat a The Conversation el febrer de 2026. L’ús de la ironia, els mems i l’humor aparentment inofensiu com a formes d’insult i deslegitimació, queda ben reflectit a la frase on per dir-me grassa em pregunta si estic embarassada.
El fenomen de l’ús dels cossos de les dones com a intent de desactivació de la seva agència i apropiació dels espais tradicionalment dominats pels homes, va ser obertament denunciat fa deu anys, el gener de 2016, per les dones de l’esquerra independentista, en un acte públic a Barcelona. El vídeo soc vella, gorda i lletja resumeix com se les insulta per l’aparença, estereotips i fòbies, pel fet de ser dones actives en la lluita política.
Si bé el tracte diferencial segons gènere en el discurs públic sobre els càrrecs polítics ja havia estat estudiat al segle XX (Kahn i Goldenberg) i ja s’havia detectat que de les dones polítiques es destacava l’aspecte físic i la vida privada, més que la seva feina política, i per bé que el 2012 existeix un treball de García-Blanco i Wahl-Jorgensen sobre el tractament diferenciat a premsa europea sobre les diputades espanyoles, que reafirma aquest biaix, no és fins a la darrera dècada que es disparen els estudis i recerques, per la virulència que aporten les xarxes.
Estudis com L’Odi a les Xarxes Socials: L’Àgora de la Misogínia liderat per la Universitat de Lleida (UdL) amb participació del grup POLCOM-GRP de la UPF o l'estudi de cas espanyol del projecte europeu RESIST - Fostering Queer Feminist Intersectional Resistances against Transnational Anti-Gender Politics, liderat per Maria Rodó (UPF), que recull experiències d’acadèmiques, activistes, polítiques i intel·lectuals de Catalunya i el País Basc.
Conclusions com les de l’estudi de la Unió Interparlamentària (UIP/IPU) sobre sexisme, assetjament i violència contra les dones parlamentàries de tot el món, on el 81,8% de les parlamentàries entrevistades havia patit alguna forma de violència psicològica, el 65,5% havia rebut comentaris o comportaments sexistes i humiliants de manera reiterada; el 44% havia rebut amenaces de mort, violació, pallisses o segrest.
En el projecte The Chilling, la UNESCO i l'ICFJ descriuen la violència en línia contra les dones com una pràctica que busca, provocar por, silenciar-les i desacreditar-les professionalment. Els estudis mencionats reporten com aquestes pràctiques intimidatòries poden fer canviar formes de parlar i espais a ocupar. És un mecanisme que afecta, que busca fer fora les dones dels espais públics, dels espais de poder i decisió, i dels espais d’exposició pública. Com a autodefensa col·lectiva enfront aquesta intenció, denuncia i organització!
L’article l’acabo a correcuita, no l’he pogut madurar gaire. L’atac va ser ahir. Aquella curta frase està carregada de masclisme, gordofòbia, edatisme (jo tinc 66 anys), ignorància i falta de respecte pels cicles reproductius de les dones. Algun dia aprofundiré en l’impacte d’usar l’embaràs com a forma d’insult i violència. El diputat Daniel Cornellà, que va fer un missatge a X denunciant aquesta violència i, donant-me suport, va esmentar que l’atreviment d’aquest jove està emparat en com Albiol legitima l’insult i el menyspreu cap a les dones que ocupem espais polítics, especialment si som d’esquerres. Però això ja serà matèria per a un altre dia.