S'ha escrit molt sobre el paper que van jugar els associats al Partit Demòcrata Català en el seu Congrés fundacional, convertint-se en els veritables impulsors i protagonistes del naixement del nou partit. Però una flor no fa estiu.
Els associats tenim poder i capacitat de modificar certes lògiques i tendències, i per deslegitimar decisions. El silenci, la passivitat, i de vegades la indiferència dels associats ens fan còmplices del funcionament del partit.
La regeneració democràtica que impulsa el PDC no es pot limitar a un relleu dels lideratges i a un canvi de nom, sinó que també passa per un canvi en l'actitud dels associats. Cal passar del militant passiu d'esperit criticaire, que es limitava a destacar els errors, a l'associat amb consciència crítica i constructiva.
El PDC no es pot permetre associats que actuïn d'espectadors passius. Hem de combatre la por al fracàs, al que diran, a perdre en unes primàries.
La direcció executiva del PDC té l'oportunitat de transmetre esperança i convertir la desídia en il·lusió i motivació, però cal la permanent col·laboració i participació dels seus associats. Avui en dia tenim a favor l'avenç tecnològic de les comunicacions digitals. Les xarxes socials fan que es trobin complicitats i es pugui col·laborar a través d'altres territoris i per tant trencar amb els feus territorials.
Si volem una democràcia regenerada i que recuperi la confiança de la ciutadania, calen partits polítics democràtics, meritocràtics i íntegres, i els associats del PDC tenim una gran responsabilitat en el futur del partit i del país. Els associats som la via de contacte del partit amb la ciutadania i els que farem que el PDC sigui el partit amb més capil·laritat territorial de Catalunya.
Els associats tenim el futur del PDC a les nostres mans.
ARA A PORTADA
22 d’agost de 2016
Politòloga i Jurista. Membre del PDC.