L'encert més gran estratègic de l'independentisme els darrers mesos ha estat que el President Puigdemont, Oriol Junqueras, Toni Comín i Clara Ponsatí es presentessin a les eleccions europees.
Primer perquè ha acabat de despullar l'europeisme oficial, i ha demostrat que el millor que li queda al projecte europeu avui són els tribunals de justícia i el mercat únic com a zona de lliure circulació.
El ridícul de Tajani ha estat total, i l'alta burocràcia del Parlament Europeu l'ha seguit, amb figures com el seu portaveu, en Jaume Duch, silenciant les violacions de drets contra els electes Puigdemont, Junqueras i Comin mentre s'omplen la boca de valors europeus i democràcia.
Es veu quan es tenen sous astronòmics assegurats de per vida, hi ha coses que cal deixar-les en segon pla no fos cas que algú es molestés a Madrid. En canvi, els funcionaris de carrera i sense vincles polítics mostren la seva vergonya, així com desenes d'eurodiputats que miren expectants la resolució del cas.
Mentrestant a Catalunya, se segueix blanquejant l'actuació repressiva de PSC i PSOE. Aquests també, il·lustres membres de l'europeisme oficial que predica molt i practica més aviat poc. O practica molt, segons com es miri.
I és que encara que ha passat sota el radar, el PSOE (i el PSC de rebot) ha dut a terme una intensa tasca de justificació de la repressió a escala europea i internacional. Després d'utilitzar els vots de l'independentisme per assolir el govern espanyol, el PSOE ha fet servir la diplomàcia i la seva delegació al Parlament Europeu per legitimar les accions de Llarena i Marchena. El prestigi de Pedro Sánchez en l'arena internacional és utilitzar activament contra l'independentisme.
Des de la perspectiva de la batalla internacional, donar força al PSOE és donar força al més tossut i creïble dels carcellers. Un error majúscul. Un autoboicot en tota regla que va en detriment de les llibertats de tots. El PSOE no és un mal menor, sinó la biga que sustenta el prestigi internacional d'Espanya malgrat la repressió.
Deixo aquí un breu resum de les darreres accions públiques del PSOE i del govern espanyol contra l'independentisme a escala internacional.
1) Desembre de 2018, mail de la cap de delegació del PSOE a tot el Parlament Europeu justificant la presó de Carme Forcadell.
2) Febrer de 2019, el PSOE demana a Tajani conjuntament amb PP i Cs que no es permeti la conferència dels Presidents Puigdemont i Torra al Parlament Europeu.
3) Primavera de 2019, Borrell envia circulars a totes les ambaixades justificant que els presos no són presos polítics sinó gent que havia "trencat" la llei i explicant que el Tribunal Suprem és escrupolosament neutral i independent.
4) Maig de 2019, el PSOE porta al programa electoral una reforma del sistema d'euro-ordres amb l'objectiu que les extradicions siguin automàtiques. Objectiu? Que el President Puigdemont i la resta d'exiliats siguin automàticament retornats a Espanya, llestos per a ser empresonats.
5) Maig de 2019, en nom del govern espanyol Borrell menysté i acusa de fake news l'informe del grup de treball de l'ONU que demanava l'alliberament dels presos polítics.
6) Juny de 2019, el PSOE ha demanat conjuntament amb PP i Cs que no es deixés entrar al Parlament Europeu a Carles Puigdemont i Toni Comín, discriminant-los de forma barroera. Mentrestant, la ministra de justícia, Dolores Delgado, ha escrit cartes a la premsa europea justificant que ni ells dos ni Oriol Junqueras poden ser eurodiputats si no juren la Constitución.
Primer perquè ha acabat de despullar l'europeisme oficial, i ha demostrat que el millor que li queda al projecte europeu avui són els tribunals de justícia i el mercat únic com a zona de lliure circulació.
El ridícul de Tajani ha estat total, i l'alta burocràcia del Parlament Europeu l'ha seguit, amb figures com el seu portaveu, en Jaume Duch, silenciant les violacions de drets contra els electes Puigdemont, Junqueras i Comin mentre s'omplen la boca de valors europeus i democràcia.
Es veu quan es tenen sous astronòmics assegurats de per vida, hi ha coses que cal deixar-les en segon pla no fos cas que algú es molestés a Madrid. En canvi, els funcionaris de carrera i sense vincles polítics mostren la seva vergonya, així com desenes d'eurodiputats que miren expectants la resolució del cas.
Mentrestant a Catalunya, se segueix blanquejant l'actuació repressiva de PSC i PSOE. Aquests també, il·lustres membres de l'europeisme oficial que predica molt i practica més aviat poc. O practica molt, segons com es miri.
I és que encara que ha passat sota el radar, el PSOE (i el PSC de rebot) ha dut a terme una intensa tasca de justificació de la repressió a escala europea i internacional. Després d'utilitzar els vots de l'independentisme per assolir el govern espanyol, el PSOE ha fet servir la diplomàcia i la seva delegació al Parlament Europeu per legitimar les accions de Llarena i Marchena. El prestigi de Pedro Sánchez en l'arena internacional és utilitzar activament contra l'independentisme.
Des de la perspectiva de la batalla internacional, donar força al PSOE és donar força al més tossut i creïble dels carcellers. Un error majúscul. Un autoboicot en tota regla que va en detriment de les llibertats de tots. El PSOE no és un mal menor, sinó la biga que sustenta el prestigi internacional d'Espanya malgrat la repressió.
Deixo aquí un breu resum de les darreres accions públiques del PSOE i del govern espanyol contra l'independentisme a escala internacional.
1) Desembre de 2018, mail de la cap de delegació del PSOE a tot el Parlament Europeu justificant la presó de Carme Forcadell.
2) Febrer de 2019, el PSOE demana a Tajani conjuntament amb PP i Cs que no es permeti la conferència dels Presidents Puigdemont i Torra al Parlament Europeu.
3) Primavera de 2019, Borrell envia circulars a totes les ambaixades justificant que els presos no són presos polítics sinó gent que havia "trencat" la llei i explicant que el Tribunal Suprem és escrupolosament neutral i independent.
4) Maig de 2019, el PSOE porta al programa electoral una reforma del sistema d'euro-ordres amb l'objectiu que les extradicions siguin automàtiques. Objectiu? Que el President Puigdemont i la resta d'exiliats siguin automàticament retornats a Espanya, llestos per a ser empresonats.
5) Maig de 2019, en nom del govern espanyol Borrell menysté i acusa de fake news l'informe del grup de treball de l'ONU que demanava l'alliberament dels presos polítics.
6) Juny de 2019, el PSOE ha demanat conjuntament amb PP i Cs que no es deixés entrar al Parlament Europeu a Carles Puigdemont i Toni Comín, discriminant-los de forma barroera. Mentrestant, la ministra de justícia, Dolores Delgado, ha escrit cartes a la premsa europea justificant que ni ells dos ni Oriol Junqueras poden ser eurodiputats si no juren la Constitución.