Rajoy sobre el referèndum: "nunca en tiempos recientes hemos tenido similar ataque a nuestra convivencia".

Mentre la premsa de Madrid ha reaccionat a l’anunci del referèndum com si una guerra hagués estat declarada, la premsa global el reconeix com un fet, i es comença a fer a la idea que el problema principal és i ha estat que Rajoy no ha volgut negociar res en els darrers 5 anys. Les properes setmanes l’atenció de molts se centrarà a Catalunya i Rajoy veurà aviat com la recollida de 5 milions de signatures contra l’Estatut de 2006 l’invalida com a referent del diàleg.

El sentiment que noto aquests dies pels passadissos del Parlament Europeu, igual com en la opinió pública internacional té un punt d’esglai. La gent pregunta sovint si Madrid està disposada a aplicar la violència i els atacs de la premsa espanyola contra els mossos són coneguts. Fins i tot el think tank Eurointelligence explicava amb tota mena de detalls el veto a l’entrada dels mossos a l’Europol.

Tots els lectors del Financial Times han pogut llegir sobre les amenaces de Rajoy, la gran premsa alemanya està abandonant a marxes forçades Rajoy i aquesta setmana un periodista francès ja demanava a la Comissió Europea perquè tracten diferent Espanya de Polònia. La notícia del referèndum ha estat recollida en indrets tan estrambòtics com l’Oman Times i enlloc es tracta el referèndum com quelcom violent o agressiu. La mera idea que un referèndum pacífic pot esdevenir un cop d’Estat ja fa olor de post-franquisme.

Fins i tot la Comissió Europea es nega, de moment, a seguir el joc d’en Rajoy. Potser és cautelosa per evitar donar màniga ampla als instints repressors de Madrid? La realitat és que durant 3 dies seguits, davant les preguntes dels periodistes, els portaveus de la Comissió Europea han reiterat que el referèndum és “un afer intern”.

Rajoy hauria de saber que no té cap altra sortida que tolerar el referèndum si no vol convertir-se en l’Erdogan europeu. Si el govern espanyol, amb el suport de PSOE i C’s, intenta suspendre l’autonomia o polítics en actiu, no podrà esperar l’aplaudiment de l’Europa democràtica, i destruirà el prestigi que la Transició va donar a Espanya.

Avui Catalunya és l’únic lloc de la Unió Europea on centenars (i milers) de càrrecs polítics estan disposats a jugar-se la seva carrera política i professional per defensar el lliure exercici de la democràcia. Qualsevol agressió legal contra ells serà vista molt negativament a l’exterior i serà un stress test per la qualitat democràtica de la UE. D’aquí a l’1 d’octubre no només està en joc el futur dels catalans, sinó també el d’una Europa que encara està en construcció.
 
PD. NacióDigital és un dels que està publicant els anuncis del govern per al referèndum. Als editors, us vull donar les gràcies, és un orgull publicar en una capçalera que malgrat les amenaces no s’arronsa per defensar la llibertat del nostre poble.

PD 2. Aquí el link als comptes bancaris de la caixa de resistència pels impulsors del 9N. Doneu i no espereu a que el 2-O tot se solucioni, els embargaran el dia 25-S i després tot serà més difícil de solucionar. Que el govern espanyol sàpiga que per multes que imposin l’independentisme no abandonarà la seva gent.