L'emergència del coronavirus ha provocat un cert efecte desengreixant a les redaccions dels mitjans de comunicació espanyols. Catalunya ha desaparegut de totes les portades. De cop i volta, l'huído Puigdemont, el malvat Junqueras i la resta de líders independentistes que suposadament viuen en hotels penitenciaris i estan gaudint d'un tercer grau encobert, han deixat de ser notícia. Ja no representen una amenaça nacional urgent. Segons sembla, l'independentisme irredempt ha deixat de ser -per ara- un virus prioritari per combatre'l per terra, mar, hores de televisió, ràdio i titulars de premsa.

Tots els focus s'han posat sobre aquest virus monàrquic. No em refereixo a Joan Carles I, l'inviolable. Vull dir el virus amb corona. El Covid-19 és l'estrella de tots els canals. Obre tots els informatius. Tots els magazins. Tots els programes de sobretaula. I centra totes les rodes de premsa i esforços dels governs locals, nacionals i internacionals. Com diu Josep Ramoneda, la tornada a la "normalitat" dependrà del temps que tardi el coronavirus a desaparèixer de les portades perquè, quan deixa de ser notícia, el fet més greu s'esfuma ràpidament de les nostres consciències. Ara mateix no hi ha res més important.

- Què passarà després?- es pregunta Ramoneda. El món haurà entès que la humanitat és insignificant davant la potència d'una natura que, talment com un virus imparable, s'està començant a rebel·lar contra la seva arrogància? No ho crec. Tanco els ulls i imagino a Donald Trump a punt de ser engolit per una descomunal llevantada provocada per l'escalfament global que el president nord-americà sempre ha negat. El visualitzo emetent un últim rot a títol de comiat, sense ni tan sols acceptar que estava equivocat. El temporal es diria Greta i es tancaria el cercle.

Amb la crisi catalana passarà el mateix perquè ningú ha après res. Quan el coronavirus s'hagi evaporat o estigui sota control, deixarà d'estar de moda. Ja no vendrà. Ja no tindrà cap sentit debatre sobre el confinament preventiu, sobre les mascaretes i l'encariment del gel desinfectant i els prestatges buits de les farmàcies. Els mitjans de comunicació tornaran al seu esport favorit dels últims temps. No en tingueu cap dubte. Catalunya, Catalunya i Catalunya.

El coronavirus no serà un virus redemptor. De la mateixa manera que els mitjans han contribuït a l'alarmisme i a l'histerisme quan el Covid-19 encara no era una amenaça, quan aquesta veta vírica s'exhaureixi, tornaran a cultivar l'animadversió contra el territori català a base d'exageracions i artificis pseudoperiodístics. Agitar la societat és el que ven. Sobretot si això serveix per ocultar les notícies de veritat i aconseguir que les misèries i vergonyes de tot el país passin desapercebudes. Oi, Joan Carles?