En les actuals lleis que regulen els procediments judicials està permès que els partits i organitzacions clarament vinculades als partits (de manera especial a les ultradretes) poden intervenir activament, intentant posar bastons a les rodes a tot el que han aprovat les institucions democràtiques. De manera que el debat no finalitza mai amb la votació dels parlaments sinó que ho trasllada a les sentències dels tribunals.
No soc de les que creuen que els poders no s’han de sotmetre a supervisió pels òrgans jurisdiccionals; el que és deformant és que sistemàticament Hazte Oír, Manos Limpias, Abogados cristianos, Iustitia Europa i una filera d’entitats creades per a litigar i posar pals a la roda de l’aplicació del que aproven els òrgans legislatius o les accions reglamentàries dels poders executius.
Aquesta singularitat distorsionadora, que no és possible en altres sistemes de fiscalització europeus, caldria veure-la com una raó més per al rigor legislatiu. Qualsevol ambigüitat dona moltes més facilitats per a impugnar amb vocació “parapolítica”.
Aquesta vegada consisteix a sembrar dubtes sobre el cens, un instrument indispensable per a les eleccions de sufragi universal. La seguretat jurídica ha de ser la columna principal de qualsevol estat de dret i el camí triat per a crear inseguretat jurídica és clarament anòmal. En el seu moment no es va recórrer la instrucció d’aplicació de la llei de memòria democràtica de 2022, sinó que s’ha forçat a la Junta Electoral Central a què es defineixi sobre la inscripció ja realitzada i la Junta Electoral s’ha inhibit. El recurs de Vox i de Iustitia Europa qüestiona una inhibició, però l’actuació del Tribunal Suprem de -inicialment- suspendre el dret a vot i ara obligar a les oficines consulars la informació electoral amb una inscripció de dubte, ha posat llenya en el foc de la voluntat de crear dubtes sobre les institucions democràtiques quan no són governades pels partits de dretes, autors intel·lectuals d’aquesta estratègia que la llei d’enjudiciament els permet.
Ara, una vegada convocades les eleccions, el Tribunal Suprem rebrà multitud de recursos dels quals han vist com se’ls suspenia el seu dret a vot sense fer distincions entre els que ja havien inscrit la nacionalitat en el Registre Civil i els que no; entre els que havien demostrat documentalment l’exili dels seus avantpassats i els que s’acollien a l’expressió “presumptament”, la gran diferència entre la norma de 2022 i del 2007.
El Tribunal Suprem s’ha excedit amb la seva suspensió i ha donat ales al discurs que vol fer perdre confiança vers les institucions democràtiques; però també hem de dir que la llei del 2007 ja reconeixia aquest dret i en voler flexibilitzar la documentació han introduït una paraula que torna a donar tot el protagonisme a l’interpretador. La paraula és “presumiblement” i l’interpretador el Tribunal.
D’aquí la petició de rigor legislatiu per intentar que la instrumentalització del recurs als tribunals no els sigui tan fàcil tenint en compte que la llei de 2007 ja preveia aquesta nacionalització i el seu reglament de desplegament no va ser impugnat.