Sento parlar en Mariano Rajoy del procés cap a la independència de Catalunya i sembla que ens vulgui fer creure que encara no ens prenen seriosament. Segueix parlant com fa cinc anys, repetint tòpics suats i esgrimint com a tot argument una pretesa impossibilitat legal de l’autodeterminació del poble de Catalunya.

En realitat però es tracta d’una estratègia: mantenir-nos en el dubte. Per contra, la guerra soterrada de l’estat espanyol contra la independència i contra els independentistes és dura, bruta i tenaç. Hem vist l’exemple de tot un ministre de l’Interior (que de forma inversemblant manté encara el seu càrrec) manipulant la veritat amb el cap de l’Oficina Antifrau o amenaçant els propietaris del banc BPA d’Andorra per obtenir informacions o invencions, tant li fa, que decapitessin el procés.

La guerra informativa també ha pres forma. Avui, la línia editorial d’un diari que en el seu dia fou progressista com El Periódico de Catalunya ja no té res a envejar de La Razón o l’ABC madrilenys i l’expulsió de Pepe Antich de La Vanguardia per posar-hi algú de les característiques de Màrius Carol, acredita també un moviment estratègic en la línia més tradicional d’aquest diari.

El fet cert és que trobo encara a faltar que els propis catalans ens ho creguem que això del procés va seriosament. No que creguem que la independència és molt positiva, fins i tot necessària, aquest convenciment és ampli i ben fonamentat, cal que ens creguem que els nostres líders polítics tiraran endavant aquest procés fins a culminar-lo.

Tant mateix, seria del tot injust posar en dubte el compromís dels nostres líders. El president Mas ha acreditat sobradament una determinació per damunt de totes les expectatives, el president Puigdemont i tot el seu Govern cobreixen també amb nota el seu compromís personal i polític amb el procés. Ja se sap, però, que per creure-hi el millor és poder tocar les coses i aquí és on els propers mesos caldrà passar la prova de foc.
Aquest proper dia 20 de setembre de 2016 el Tribunal Constitucional espanyol posarà en marxa el mecanisme jurídic de processament de la Presidenta del Parlament per haver permès el debat i aprovació de les conclusions de la Comissió d’estudi del procés constituent. Serà el moment de no reconèixer cap autoritat al poder judicial espanyol i desoir qualsevol requeriment, tal i com haurien de fer per solidaritat a partir d’aquell moment el President Mas, la vicepresidenta Ortega, la Consellera Rigau i el Diputat Homs en relació al seu processament pel 9-N.

És cert, aquests líders amb aquesta actuació s’hi juguen el patrimoni personal i pot ser part del seu benestar, però no hi pot haver victòria sense sacrifici i entre tots hem de fer-nos i fer-los més forts encara.

S’apropa el moment d’actuar amb rebel·lia processal i política, mantenir Carme Forcadell en totes les seves funcions i crear a partir dels abusos soferts un conflicte de ressò internacional. En aquestes decisions ens hi juguem la credibilitat.