Cinc víctimes de violència masclista, dues nenes i tres dones, assassinades només aquesta setmana. Nerea i Martina assassinades pel seu pare a Castelló. Laura a Macarena i Maguette a Bilbao ahir, M.C. a Màlaga avui mateix. Totes elles assassinades per les seves parelles o exparelles. Ens estan matant, i ja són dotze les dones mortes per violència masclista a Catalunya i prop de vuitanta a l'Estat en què portem de 2018. Segons dades de Feminicidio.net, des de 2010 s'han registrat 965 dones assassinades per violència masclista. No tots els casos estan reconeguts oficialment com a víctimes de violència masclista, però totes elles han estat dones assassinades en mans d'homes.

Els casos d'aquesta setmana posen en relleu que, tot i haver-hi denúncies, el sistema institucional no ha protegit degudament aquestes dones (igual que no ho fa amb tantes altres). En el cas conegut avui, la dona havia estat víctima de maltractament per part de dos homes, que tenen ordre d'allotjament de la víctima. El cas de les dues nenes assassinades pel seu pare ahir, havia estat en mans dels tribunals i el cas s'havia arxivat en dues ocasions. Ahir es coneixia també el cas d'una noia d'Elx que, després de denunciar un veí per una agressió sexual a l'edifici on els dos viuen, i d'una sentència favorable per part del tribunal, es veu abocada a viure en el mateix edifici que el seu agressor per retards en l'aplicació de l'ordre d'allunyament. Són casos que poden semblar aïllats, però el cert és que el sistema judicial no sembla estar a l'altura de la gravetat de la situació.

El poc acompanyament que reben les víctimes des de l'àmbit institucional, i la insuficient formació i dotació de recursos en l'àmbit judicial, són factors que dificulten una lluita eficaç contra la violència i els assassinats masclistes. Més enllà de l'àmbit judicial, tot i l'aprovació, a diferents nivells de l'administració, de lleis i protocols contra la violència masclista, la poca dotació de recursos (econòmics i humans) per fer efectiva aquesta lluita mostra la debilitat de l'estratègia en l'àmbit institucional.

En la diagnosi encarregada per l'Institut Català de les Dones de la Xarxa d'Atenció i Recuperació Integral per a les dones en situació de violència masclista el 2016, es detectava que a la majoria dels serveis hi havia infradotació de recursos i llistes d'espera. Cal tenir en compte que la lluita contra la violència masclista no s'acaba en la detecció de casos i protecció de les víctimes, on, tot i que de forma insuficient, es concentren els recursos, sinó que ha d'abordar també la reparació dels danys i la recuperació de les víctimes. Poder accedir a una feina o ajudes socials i econòmiques és imprescindible per moltes dones, que han viscut atrapades en relacions violentes agreujades per la situació de dependència econòmica respecte a les seves parelles, els agressors. En aquest sentit, un dels àmbits on calen recursos és en l'accés a l'habitatge. Una dona víctima de violència masclista, que ha de fugir del seu agressor, necessita, per poder protegir la seva vida i, si és el cas, la dels seus fills i filles, tenir garantit el dret a l'habitatge i l'accés a recursos econòmics per poder tirar endavant. I això no s'aconsegueix amb declaracions i lleis, sinó amb dotació pressupostària.

En definitiva, moltes assignatures pendents per a les administracions si el que volen és passar de les paraules als fets. Si #EnsVolemVives hem de poder disposar dels recursos, econòmics, materials, humans i judicials, per protegir i reparar les víctimes de violència masclista. Prenguin nota aquelles que tinguin a les seves mans l'aprovació de pressupostos públics en els mesos vinents.