Fa unes setmanes ETA va tornar a les primeres pàgines dels diaris. La derogació de la doctrina Parot i una reunió a Durango d’expresos de la banda terrorista, van desplaçar els focus mediàtics, instal·lats a Barcelona per anar-s’en cap a Gasteiz.

La premsa de Madrid obria amb fotos de “Kubati” i companyia, farcides de peus de pàgina i titulars que vinculaven el “procés català” i ETA. El primer objectiu estava doncs assolit. La criminalització del procès d’autodeterminació de Catalunya estava servida. ETA ho havia fet possible amb una sobtada caiguda del cavall a favor del dret a decidir.

Al llarg de molts anys s’ha dit des de l’Estat espanyol que en absència de violència es podria parlar de tot. I de fet, no va ser fins després que els terroristes anunciessin la fi de la lluita armada, que el poble de Catalunya no aixequés el dit de la reivindicació per emancipar-se.

Així que només era qüestió de temps que l’Estat espanyol ressucités el fantasma d’ETA i el passegés per les Espanyes a fi i efecte d’empastifar la Via Catalana. La operació havia de ser sostinguda en el temps i d’intensitat mitja, a l’estil del “chirimiri”. A poc a poc i anar fent. Esperanza Aguirre va obrir foc dient que els amics d’Artur Mas eren els terroristes i la meravellosa Alícia ja ha denunciat davant de la cúpula del PP que l’ambient que es respira a Catalunya recorda al d’Euskadi en temps d’ETA. Tot molt convincent per a una platea on Mari Mar Blanco, germana de Miguel Angel Blanco, ocupa les primeres fileres del Palau de Congressos de la Diagonal.

La temptació era massa gran i assimilar a Catalunya amb el modus operandi del País Basc, buscant simetries entre partits polítics i semblances de societats és molt agraït per una part important de la ciutadania espanyola, que ha viscut intoxicada al llarg de molts anys gràcies a un grup terrorista que té una fulla de serveis en pro de la unitat d’Espanya, impecable.