Fa dues setmanes, en Jordi Graupera llançava una proposta de cara a les eleccions municipals de l'any que ve en el marc de la conferència que va fer al teatre Victòria de Barcelona. El filòsof polític va proposar l'assalt a l'alcaldia de Barcelona per part de l'independentisme a través d'un front unitari que es construís a partir d'unes eleccions primàries obertes a tota la ciutadania i en les quals s’hi pogués presentar qualsevol independentista.

Graupera va defensar aquest format per concórrer a les eleccions municipals de l'any que ve perquè creu que és la manera de conjurar la força de la unitat de l'independentisme amb el fet de superar les problemàtiques que suposa simplificar l'oferta electoral independentista en una sola llista. Les primàries obertes permeten la confecció d'una llista electoral plural i fomenten l'aparició de nous lideratges que permetin superar les dinàmiques dels partits tradicionals. Uns partits que, en molts casos, actuen com un tap per a les persones noves susceptibles a encapçalar una llista electoral sense passar pel filtre de l'obediència i seguidisme de partit. En la proposta d'en Graupera serien les bases de l'independentisme qui escollirien els seus representants enlloc de veure's forçats a escollir entre una de les llistes tancades de representants que han triat els partits independentistes per a ells.

També fa uns dies, la flamant presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Elisenda Paluzie, apostava per una estratègia de combat polític amb Espanya. També va insistir que seria necessari substituir amb una cara nova totes les persones represaliades i escapçades per l'Estat. Això vol dir que caldrà una potent xarxa de gent implicada i amb ganes d'assumir certes responsabilitats polítiques en l'àmbit nacional però també territorial.

De fet, en els darrers anys s'ha demostrat que des del territori es poden construir lideratges que ajudin en el procés d'independència. Un exemple clar d'això va ser l'alcalde d'Arenys de Munt, Carles Móra, que, juntament amb el que fou alcalde a posteriori d'ell, Josep Manel Ximenis, varen impulsar la consulta sobre la independència de Catalunya. En aquest sentit, cal que s'exporti l'encertada proposta d'en Graupera a tot el territori de Catalunya per fer de les primàries una eina de l'independentisme per construir lideratges arreu de Catalunya. Això vol dir, doncs, que hem de disposar d'una xarxa de persones que permetin alimentar i rellevar els lideratges nacionals quan això sigui necessari.

Malgrat que en les eleccions municipals el candidat i les polítiques municipals que proposen les candidatures hi tenen un pes preeminent, ja a les darreres eleccions del maig del 2015 l'eix nacional va tenir-hi, també, un paper rellevant. Els partits nacionals varen signar alguns compromisos que impulsaren entitats com l'ANC o, en altres casos a escala territorial, les candidatures van signar el seu compromís a exercir la sobirania fiscal. De fet, l'independentisme va assolir alcaldies que fins feia pocs anys semblaven inabastables, com són el cas de Sabadell o Badalona. Tot i així, en altres com Barcelona o Terrassa, el sobiranisme es va quedar a les portes degut, sobretot, al fet que la candidatura guanyadora era unionista i el sistema electoral aplicat en les eleccions municipals beneficia clarament la llista més votada, que obté l'alcaldia si no hi ha una suma alternativa que arribi a la majoria absoluta.

Després de l'1 d'octubre i de tot el que se n’ha esdevingut, cal esperar que l'eix nacional encara tindrà una presència superior en les eleccions municipals de l'any que ve respecte les del 2015. És per això que la proposta d'en Graupera també seria una bona eina per ampliar el nombre d'alcaldies que controla l'independentisme a llocs com Terrassa, Lleida o Granollers, ciutats en les quals els resultats electorals que l'independentisme va tenir el 21D hi farien possible una victòria si som capaços de mobilitzar-ne de nou una part important dels qui van anar a votar aquell dia. I quina millor manera de fer-ho que implicant-los en el procés electoral des de l’inici, permetent-los escollir les persones del seu municipi que creuen que els representaran millor o fins i tot essent ells mateixos els possibles candidats a participar de la llista.

Els dies posteriors al llançament de la proposta, alguns dels partits independentistes van mostrar-hi les seves reticències, tal com ja va presagiar en Graupera. És per això que caldrà que els independentistes de base fem força amb aquesta idea si realment volem que tingui èxit, exigint els partits independentistes a sumar-s'hi per no perdre allò que més valor té per a ells, que són els vots de la gent. En Jordi Graupera va obrir una campanya de captació de suport que ja acumula més de 12.000 firmes. Per tal que aquest projecte transcendeixi a la capital de Barcelona i tingui vida arreu del país, cal que no només els barcelonins el signin; sinó també la resta d'independentistes que volen que s'exporti el projecte de punta a punta de la nació. Us animo a fer-ho!