Estem a les portes de tancar aquest mes d'abril i, en un no res, començarà la campanya per a les eleccions al Parlament Europeu. És una oportunitat única per tal d'explicar fins a la sacietat la nostra reivindicació nacional i netament democràtica pel 9 de novembre. Els catalans sempre hem tingut una vocació europeista molt marcada, formem part del projecte europeu des d'un bon inici i hem donat mostres clares del nostre compromís amb el projecte europeu. No concebo una Europa plena sense una Catalunya estat, però tampoc no m'imagino una Catalunya plena sense una Europa còmplice amb el nou estat català.

En aquestes eleccions, doncs, continuarem explicant quina idea d'Europa tenim –volem una Europa forta i sensible al nostre anhel-, però necessàriament explicarem en quin punt del procés de transició nacional ens trobem: en el del no retorn. Consulta sí o sí. No renunciarem de cap de les maneres a un dret democràtic com el de votar, i hauran de ser els partits espanyols els que expliquin a Europa com és que en un estat que es defineix "democràtic i de dret" es nega la celebració d'una consulta o se suspèn la resolució política d'un Parlament escollit de manera democràtica, com és el Parlament de Catalunya. Això no ho entén ningú.

Arran de la mort del president Adolfo Suárez foren molts els que li manllevaren algunes frases per referir-se a la seva obra de govern i al seu llegat polític. I llegint diaris i papers em vaig quedar amb una frase que val més que mai per la nostra situació actual. Deia Suárez que "en política cal fer normal allò que és normal al carrer". Hi estic totalment d'acord. I aplicat a la Catalunya d'avui, la de l'abril de 2014, el que és normal al carrer és poder votar, que el poble pugui ser consultat sobre quin és el futur polític que anhela per Catalunya. Doncs fem-ho.

El president Rajoy n'ha de prendre nota. Però també aquells qui s'han entestat a construir vies paral·leles i/o alternatives al procés. Ni hi són ni se les espera. El full de ruta és clar: votar el 9 de novembre. Les majories són clares: més del 75% dels catalans dóna suport al dret a decidir. No ens despistem. Ni pel soroll de fora ni pel que surt de dins.