Ara farà un any que Artur Mas, el president amb més coratge de la història postfranquista, va sortir escaldat d'  eleccions que ell mateix va anticipar per donar resposta democràtica al clam d'independència del setembre del 2012. I felicitem-nos fills. El vam deixar amb el cul a l'aire. Però se n’està sortint prou bé. Ha estat capaç d' aguantar el cop electoral i els múltiples cops del partit de coalició, dels poders mediàtic, econòmic i polític espanyols. Mereix ser el primer president de la Catalunya independent.

Però ha estat un any molt prosaic. El Parlament de Catalunya té el mandat de convocar un referèndum per demanar a la població si volem la independència. I un any després encara no tenim ni pregunta. I és el boicot de PSC i ICV el màxim responsable del no progrés en la convocatòria del referèndum. Són els que han renunciat al sentiment de pertinença catalana. Estan crematísticament i mental colonitzats per Espanya i disfressen els seus interessos de drets socials. Aquests requereixen diners i voluntat. Quan ICV o PSC parlen de drets socials només parlen en clau electoral. Sense recursos no hi ha polítiques socials. Ara que ja s’ha despullat la precarietat i la humiliant situació de les nostres bestretes, diguem les coses com són. No hi pot haver polítiques d’ocupació, recursos per minvar la pobresa, per créixer en educació, si no disposem de la nostra pròpia caixa.

Polítiques socials sense recursos, que maco. Ah,i els medicaments son polítiques socials que paguen els farmacèutics. Doncs prenguem nota de la seva solidaritat i intel·ligència. Que els sindicats n'aprenguin i vagin a reclamar on toca, a la delegació del Govern espanyol i, de pas, a veure si així la senyora Llanos de Luna té menys temps per molestar els ajuntaments catalans.

Agradi o no sense discurs nacional només hi ha discurs electoral. És vergonyós l'estratègia d'anar dilatant el procés amb arguments de menyspreu a la intel·ligència. Jo els demano als senyors Duran, Navarro, Camats i als seus partits que si volen la glòria, facin una passa enrere i deixin que el curs de la història brolli sense taps. De fet haurien de saber que l'aigua és tossuda i sempre torna al seu curs natural.

I és natural que l'estat dels catalans sigui Catalunya.