La mateixa premsa cavernícola que fa uns anys assegurava ben convençuda que un tal Eugeni Xammar encapçalava una oficina creada per la Generalitat per influir en la premsa i els corresponsals estrangers, ahir publicava una informació inquietant: "La Policia investiga càntics a Al·là en una festa de final de curs".

L'acte esmentat no era una representació de l'escola "Aiatol·là Khomeini" de Mallorca, sinó –no és broma, us ho juro– d'una representació de Mar i Cel en una acadèmia musical de la capital balear. El context de guerra oberta de l'estat espanyol contra l'autodeterminació de Catalunya ha desfermat la visceralitat castellana més profunda. 

Amb l'antecedent de la resurrecció de Xammar, no em sorprendria gens que la fiscalia emetés una ordre de detenció contra Àngel Guimerà. Tampoc hom pot descartar la detenció i el trasllat a l'Audiència Nacional del compositor Albert Guinovart. "Quan vostè diu 'les veles s'inflaran', implica l'ús de la violència per tal que s'inflin?", preguntarà el jutge amb insistència.
 
A prop de Madrid, un regidor va denunciar la participació d'un grup valencià en les festes del poble perquè cantaven en català, la qual cosa era "una provocació" en tota regla. El nacionalisme espanyol ha perdut tots els frens inhibitoris. Cal tenir-ho present a l'hora de votar el proper 1 d'octubre. Si l'opció independentista perd, la dissolució de Catalunya serà inexorable.

Tot respon al mateix patró, des de la persecució a la llengua –el TC prepara una bateria de sentències contra diverses lleis que protegeixen el català– fins a perseguir penalment la compra d'urnes –crec que fins i tot Kim Jong-un se'n fa creus–, passant per la fulminació imminent de la conselleria de Raül Romeva i el menyspreu als Mossos d'Esquadra. 

És un missatge potent que interpel·la tothom. Qui vol la independència sap que aquest és el pa que s'hi dona. Qui no la vol, ha de tenir clar que la neutralitat no és una opció, i que l'statu quo actual no existirà d'aquí a pocs mesos: o serem una República o serem una regió espanyola amb un autogovern nominal i amb una cultura i una llengua folkloritzades. La bona notícia? La decisió és a les nostres mans.