Enguany, tot i confinada, la Mostra Internacional de Films de Dones fa 28 anys, no són pocs. Va començar l'any 1993 com un projecte per fer-se un lloc, visibilitzant i promocionant el cinema dirigit per dones però no només dirigit a dones -com en són d'importants les preposicions-.

Passa sovint que els espais de creació cultural fets per dones semblen espais dirigits a dones, és part del pensament únic patriarcal. Precisament aquesta setmana debatíem amb un company que, malgrat no existeix la normativa lingüística que ho marqui, quan parlem amb el genèric masculí ja engloba el conjunt d'homes i dones. Ell m'explicava que en llengües romàniques el femení és un gènere marcat i el masculí no, només el femení és exclusiu i privatiu dels subjectes femenins; el masculí, de fet, no existeix pròpiament perquè és compartit. Així és com la llengua marca, unifica i crea imaginari.

Així els espais culturals creats per dones (no per a) són els que han permès fer visibles les creacions, posar-les al centre, fer evident debats que eren invisibilitzats... i malgrat tot el fet de parlar de "coses fetes per dones" no permet un genèric social que impliqui a tota la població. La cultura patriarcal de tants segles ha estigmatitzat els safareigs i caricaturitza les "coses de dones".

La Mostra es crea per superar aquest estigma, donar valor i posar al centre la creativitat de les dones, els debats de les dones, allò que és i desitja el 51% de la societat -la majoria social, per tant- des de la diversitat de plantejaments. Durant aquest temps ha creat genealogia descobrint-nos cineastes oblidades per la història, s'ha fet gran i ha fet aportacions importants, ens ha permès veure pel·lícules imprescindibles -moltes de les quals no han tingut distribució comercial al país, malauradament-i s'ha convertit en un referent de festivals de cinema -forma part del Catalunya Film Festivals i TRAMA (Coordinadora de muestras y festivales de cine, vídeo y multimedia realizado por mujeres del Estado español). La feina ha estat audaç i els resultats notables.

Enguany, la Mostra ens proposava "imaginar nous mons, descobrir llocs estranys i explorar utopies que ens ensenyin no només a conviure sinó també a viure bé, en un sentit proper al de les cosmovisions ancestrals de les cultures indígenes". Aquesta 28a edició de la Mostra Internacional de Films de Dones per causa de la pandèmia, es porta a terme -fins al pròxim 14 de juny- online a la plataforma Filmin, amb la que col·labora de forma assídua.

Tota recomanació és poca, no només per la feinada ingent d'aquests anys sinó per la qualitat de les produccions presentades. Siguin llargs o curtmetratges, trobareu perles, films preciosos i, alhora, brutals, programació infantil i per persones adultes... la Mostra s'ha fet gran i ens ha obert a nous imaginaris amb els quals convivim però han quedat al marge. Ens ha posat les dones al centre però no des de l'estàndard sinó des de la diversitat, la memòria, el valor, i les perspectives diferents. Gràcies per tots aquests anys!