Ja fa dies que hem passat del Procés a la Causa. Aquesta causa general que no aturen ni les eleccions del 21 de desembre ni res que s’hi assembli. En vam tenir bona mostra el mateix dia 22 quan va transcendir que el jutge Pablo Llarena, un cop s’havia cruspit els torrons, ja té en cartera Artur Mas (de nou), Marta Rovira, Marta Pascal, Anna Gabriel, Mireia Boya, i Neus Lloveras, entre d’altres per passar per l’adreçador l’1 d’octubre. És aquesta causa general que s’aplica tibant d’un informe de la Guàrdia Civil, que sembla escrit per Michael Ende, l’autor de La Història interminable. S’hi esmenten un centenar llarg de persones, ja sigui Pep Guardiola, ja sigui el Major Trapero, que ha passat de ser enlaira’t enmig de clavells per la ciutadania agraïda per la seva tasca antiterrorista, a defenestra’t fent fotocòpies per part dels interventors del 155. El ministre Zoido aquest que ha donat una mostra més de la separació de poders a Espanya (en línia a l’ostentació que feia la vicepresidenta Soraya Sàenz de Santamaria) ja ha dit en una entrevista a OKDiario que ja estan a punt per detenir Elsa Artadi i Marta Rovira. Tot plegat ens situa en aquesta nova etapa que beu del judici del 9-N. Judici a una jornada participativa, i que s’amara de l’1 d’octubre, dels seus preparatius, i de la Declaració d’Independència.

El xoc de trens que ha devastat institucions i que manté intervingudes les finances (TV3 en comença a experimentar també les angoixes que ha suposat la reclamació de l’IVA que també assetja diverses institucions culturals del país), continua amb els estralls de tenir vicepresident i conseller a la presó, i els dirigents d’ANC i Òmnium, i consellers a Brussel·les, a risc d’anar també a tastar la presó preventiva.

Una situació que fa que allò que diguin o facin Carme Forcadell, els torni a la casella de les reixes, en aquest tauler on es juga amb daus marcats. Com es resoldrà la sessió d’investidura? Podrà recuperar la presidència Carles Puigdemont, tot i ser l’únic candidat amb majoria per tirar endavant? Es pot fer telemàticament? Es quedaran de braços creuats els membres del TC, la magistratura? O es mouran al dictat del govern espanyol. D’un Rajoy que s’ha endut el pitjor resultat que podia esperar del 155, amb un paper insignificant, o ara amb la recuperació de l’escó d’Alejandro Fernández, amb un pes en diputats que és com el de la CUP. El farà ser més implacable encara, ara que la FAES i Aznar s’enlluernen per l’èxit de Ciutadans?

La filòsofa Marina Garcés parla obertament d’estat d’excepció. I és ben bé que l’ombra del 155, i tot aquest seguit d’amenaces i moviments judicials ho abonen. A Reus ja han passat una nit al calabós els dos regidors de la CUP, Oriol Ciurana i Marta Llorens, per negar-se a acudir al primer requeriment de la justícia seguint un informe policial que els esmentava ja sigui per haver signat un manifest municipal demanant convivència i pau i que marxessin els reforços policials de l’1 d’octubre, ja sigui per participar en manifestacions amb el mateix objectiu. Aquest divendres li pot acabar passant el mateix a la també regidora de la CUP Mariona Quadrada. I això mentre es capgira el sentit del delicte d’odi i se segueixen citant a declarar mestres que o bé havien fet un minut de silenci pels presos polítics o havien obert debat a l’aula sobre allò que passava al carrer. I d’exemples no ens sobraran els pròxims dies.

Sota l’aparença de la normalitat recuperada pel 21-D, la Causa seguirà amb l’anomalia, amb l’excepció, amb el mecanisme de la por, del “d’això val més que no en parlem aquí”. El 155 no marxa, i no marxarà per molt que es constitueixi un nou Govern com més aviat millor.

La Causa és el costat fosc del Procés, i ja es poden espavilar els “jedis”. Ho diu Kierkegaard a Tres discursos en situacions suposades: "És molt més fàcil mirar a dreta i esquerra que a l’interior d’un mateix. És més fàcil negociar i regatejar que restar en silenci però el més difícil és l’únic necessari”. Llàstima que en tots aquests anys, ni negociar ni regatejar ha estat fàcil, però és clar que Kierkegaard era danès, nord enllà.