Contràriament a molts ocells de mal averany, penso que “la cosa” pinta refotudament bé. Em refereixo, és clar, al procés. Anem a pams. En Mariano Rajoy està tocat i enfonsat. En el moment d'escriure aquestes línies, no paro de sentir les declaracions d'en Barcenas inculpant-lo de cobrar comissions a punta pala. Tocat i enfonsat, diria jo. Espero que a la Unió Europea se n'atipin d'aquest individu i el vetin per decència. El PP igual ens fa el favor de tornar a llançar-se als peus d'Aznar. I això no farà més que multiplicar per mil els conversos a la Independència.

Del PSOE no cal dir res. No fos cas que els donéssim una idea. Els hem de deixar que es coguin en la seva salsa, o com deien a Salveu el Soldat Ryan, “Don´t Shoot. Let them burn!” No dispararé, doncs, i deixaré que es cremin ells solets (i soletes).

Dels “pablemos”, cada cop es més evident que són, com ja vaig escriure en l'anterior article, un producte intel·lectual de la factoria FAES. Ara, el propi Iglesias diu clarament que només hi ha dues opcions: o ells o el PP. És a dir, tal i com pinten les coses, o ell o l'Aznar, de manera que són com vasos comunicants, que es retroalimenten mútuament. Més clar, l'aigua. Aquests espanyols no saben com fer-se-les per salvar (la seva) Espanya, que fa figa per tot arreu. Ja ni l'Alatriste, els serveix... Després de tantes esperances posades en l'Águila Roja i, sobretot, aquest insult a la intel·ligència que era la sèrie Isabel, una veritable basòfia amb aspiracions a assimilar-se als Tudors, però que no li arribava ni a la sola de la sabata. Tan desesperats estan que ja se senten veus de la necessària reintroducció del servei militar obligatori... Un cop restablerta la cadena perpètua... ja no ve d'aquí, oi?

Total, que no tenim excusa. "In Spain We Trust". Els espanyols es mataran entre ells, que és el que saben fer. Amb una Espanya feta una piltrafa, ho tenim tot de cara per guanyar d'una punyetera vegada. Recomanaria, doncs, que no ens l'agaféssim amb paper de fumar. Hem d'anar cara a barraca. S'ha arribat a un acord, i hem de tirar endavant. Ens queda molt poc camí per recórrer, però ho hem de fer amb il·lusió i ganes. Deixeu de buscar els errors i les imperfeccions. La perfecció és un ideal, i no estem ni per idealismes, ni per a somnis. Estem per a guanyar el més aviat possible i deslliurar-nos d'aquest llast que es diu Espanya.

Que l'endemà, ja tindrem temps de llançar-nos, si ens plau, a la jugular de l'altre.