La marxa de Neymar ha deixat el barcelonisme en estat de xoc. Més enllà de l'evident pèrdua de potencial esportiu, l'adeu del crac brasiler suposa un revés duríssim –potser definitiu- al projecte de Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu.

Rosell va arribar a la presidència amb la voluntat confessada de fer una esmena a la totalitat al llegat de Joan Laporta. Qatar i Neymar van ser les seves dues grans apostes. Va tacar la samarreta amb el nom del polèmic emirat àrab –amb qui mantenia negocis personals- i va tancar el fitxatge del “10” de Brasil –un altre país on tenia interessos- en una competició contra Florentino Pérez que va sortir molt més cara del que es va voler vendre.

El final de la història és conegut. El Barça s'ha acabat alliberant del patrocini de Qatar després d'anys on la imatge del club –els famosos "valors"- havia quedat molt tocada. El cas Neymar ha tingut conseqüències segurament encara pitjors: el Barça condemnat per frau fiscal –amb un vergonyós pacte que va exonerar Rosell i Bartomeu-, el club i els seus dirigents pendent d'un segon judici, i la dimissió mai explicada de l'expresident blaugrana.

L'adeu de Neymar enxampa Sandro Rosell, el gran artífex del fitxatge, empresonat sense fiança pels seus foscos negocis amb la Confederació Brasilera de Futbol. La investigació del cas, a més, ha augmentat els dubtes sobre els negocis de l'expresident blaugrana amb Qatar. Per tot plegat sembla quasi una broma macabra pel “rosellisme” que hagin estat els petrodòlars de l'emirat els que serveixen per portar Neymar a París.

La junta de Bartomeu ha assistit al desenllaç del culebrot Neymar com un simple convidat de pedra. Ha passat d'assegurar que el brasiler seguiria “al 200%” a esperar el pagament de la “totalitat” de la clàusula per confirmar la marxa cap al PSG. Mentrestant, només Piqué ha exercit de portaveu accidental i accidentat. Tot plegat és un descontrol massa evident que requereix una sacsejada en forma d'eleccions per evitar allargar l'agonia.