Ignoro què vol trobar el jutge a la seu d'Òmnium cinc mesos i mig després de l'1-O. El sentit comú faria pensar que no hi ha de quedar gaires detalls, en els ordinadors de l'entitat. I no es descobreixen tan fàcilment llibretes moleskine com la de Josep Maria Jové, l'alt càrrec d'Economia que portava al dia la llista de reunions per preparar el referèndum, amb els noms dels participants. Ignoro també, en conseqüència, per què el jutge número 13 ha enviat dijous la Guàrdia Civil al Palau de la Generalitat i a Òmnium, en una versió descafeïnada de la intervenció del 20 de setembre. Escenificar, espantar, marcar territori. Vés a saber.

En canvi, està més clar quina ha estat la conseqüència indirecta de l'actuació: l'independentisme ha pogut esmorteir per un dia la seva divisió i donar una imatge d'unitat contra l'enemic comú. I Òmnium Cultural, ni que sigui momentàniament, ha pogut revertir els atacs que va rebre la setmana passada dels independentistes més intransigents. L'últim document de l'entitat apostava per obrir diàleg amb sectors no independentistes, en una línia similar a les propostes de Joan Tardà, Oriol Junqueras o Marta Rovira. Immediatament es va posar en evidència que ningú, en el món de l'independentisme, ni tan sols Òmnium, està immunitzat contra les acusacions d'heretgia. En canvi, després de l'escorcoll de la Guàrdia Civil, l'entitat va rebre el suport general dels sobiranistes, escenificat en l'acte de la plaça de Sant Jaume amb representants de tots els partits a l'entarimat dels discursos.

La instrucció del jutge número 13 també va animar alguns dels protagonistes de la batalla partidista actual a pressionar en la negociació per la investidura. En saber-se l'escorcoll del Palau de la Generalitat, un dels protagonistes de les últimes hores, el diputat de JxCat Quim Torra, s'afanyava a tuitejar: "En aquest moment d'emergència nacional, els 70 diputats independentistes del Parlament hem de conjurar-nos, tots, per tirar endavant aquesta legislatura per fer República (i govern): Trobar aquell punt d'acord entre el 70 ja!" Un missatge claríssim de pressió a ERC i la CUP, amb més de 1800 likes a l'hora d'escriure aquest article, entre els quals el de Carles Puigdemont.

No és el primer cop que l'independentisme es rearma com a resposta a les actuacions dels aparells de l'Estat. De fet, aquesta reacció als atacs ha estat un dels motors principals del procés els últims anys. En gran part, l'origen de l'actual fractura entre una part important del catalanisme i l'Estat espanyol també és una resposta des de Catalunya a una actuació prèvia de l'Estat. I així ha anat repetint-se.

El que no gosaria dir és si aquesta unitat al voltant d'Òmnium després de la penúltima escenificació de la justícia serà llarga o simplement conjuntural. El pes de les discrepàncies és molt gran, i tal vegada un escorcoll de la Guàrdia Civil no sigui suficient per compensar-ho.