A hores d'ara, ja sabem que l'estat espanyol provarà de totes les maneres possibles aturar el referèndum. Que esmerçarà tots els esforços per boicotejar la decisió presa per un Parlament que ha seguit els designis d'una majoria democràtica, en un mandat que no portava a enganys ni equívocs quan va ser votat. També sabem que l'Estat intentarà desprestigiar, difamar o amenaçar. Però, també, que l'única resposta rau en la tenacitat de seguir defensant les conviccions democràtiques.
 
A hores d'ara, ja sabem que el govern central buscarà una deserció en cadena i debilitar qualsevol flanc, o bé desmoralitzar per la via de la por. Però, fins ara, ni Puigdemont, ni Junqueras, ni el Govern, ni la CUP han fallat. Tampoc ho ha fet una massa social que empeny, amb la il·lusió de qui busca un horitzó molt més pròsper. Ara, els alcaldes emergeixen per convertir-se en part imprescindible per guanyar el futur.

En aquest escenari, on les urnes pateixen un escarni permanent i es difama la via pacífica, els alcaldes són la figura clau per la viabilitat de l'1-O. Són el múscul popular, són els representants més propers a la quotidianitat dels ciutadans, són l'administració més capil·lar. Els alcaldes com a poder més proper a la gent i necessaris per fer creïble el referèndum.
 
Els alcaldes com a bastió d'un model social, com a representants d'un moviment pacífic i actiu que ha començat des de la base, no des d'un think thank prefabricat. Alcaldes que, més enllà dels advertiments de Rajoy, són figures fonamentals en aquest estira-i-arronsa on tothom vol tenir raó, encara que hi hagi raons inexplicables i mètodes difícilment justificables.