Deia l'expresident de la Generalitat Valenciana Joan Lerma, en una entrevista al diari Ara, que les relacions entre Catalunya i el País Valencià han de ser “d'igual a igual”, cosa de la que estic plenament d'acord. Aquest anàlisi el compartesc des d'un punt de vista intern nacional, que no es mateix que dir internacional...

Ni el País València és com l'Alt Pirineu respecte a Catalunya ni Catalunya és com el Baix Vinalopó respecte al País Valencià. També coincidesc amb Lerma quan diu que atenent a la història, no sap veure per què Catalunya és més nació que València. Jo tampoc ho sé veure perquè són la mateixa.  Juntament amb les Illes Balears, als valencians i principatins ens uneix molt de passat. Ens uneix dret, tradicions llengua, geografia, gastronomia i el mediterrani. Ara bé, el que és més contundent és el nostre futur d'interrelacons econòmiques, si volem ser pròspers, i un present d'espoli fiscal i cultural per part dels nostres veïns.

És curiós que les zones d'aquesta nació, distants geogràficament però pròximes en el procés de substitució nacional, visquem situacions tan coincidents. No parl del deutet que generam fruit de l'espoli copartit ni de l'elevat index de corrupció que es dóna a totes les colònies. Em refereix a que manifestacions com el blaverisme o gonellisme utilitzen els mateixos arguments i fins i tot es produeix una deriva del nacionalisme autòcton cap un espai altermundista a l'esquerra del PSOE. És per això que els de Lerma tampoc s'escapen. Tant a Balears com a València, la dretanització i l'espanyolització més desacomplexada ha estat precedida per uns governs socialistes acomplexats des d'una òptica d'esquerra i sobretot de país.