Ens apropem a la Setmana Santa i més que no pas la significació religiosa, per a mi és el moment de l’any per repetir un ritual laic: repassar el Rising irlandès. L'aixecament independentista de 1916 aixafat pels britànics sense contemplacions, amb repressió policial, judicial i mediàtica. Us sona?

L’aixecament de Pasqua va ser un intent d'assolir la independència que, tot i no reeixir i ser llegida com un fracàs per propis i aliens, va establir les bases que van permetre aconseguir-la pocs anys després. John Mahaffy, un professor del Trinity College del segle XIX, va dir quelcom que es podria aplicar perfectament a Catalunya: “A Irlanda l'inevitable no passa mai, però l'inesperat hi passa sovint”.

La Pasqua irlandesa de 1916 sempre m’ha provocat una admiració profunda, tot i el seu desenllaç. Una revolució feta per poetes, quina meravella! Una colla de patriotes esbojarrats que van emprendre una quimera, quan la majoria veia immutable la pertinença a l'Imperi Britànic. La reacció britànica va ser brutal, amb una repressió furiosa. Com va escriure Ulick O'Connor: “quan un gran poder és amenaçat, les seves reaccions vers un poble petit són dictades més pel pragmatisme que per la justícia”. El que semblava una acció inútil, però, va ser el punt de partida d'un procés sense retorn cap a la independència.

Són molts els líders i precursors d'aquella revolta que mereixen ser recordats. Permeteu-me esmentar-ne alguns mitjançant les seves paraules. 

Charles Stuart Parnell: “Ningú no té dret a fixar els límits d'una nació. Ningú no té dret a dir a un poble «fins aquí pots arribar»”.

Tom Kettle: “L'autogovern és l'art de portar correctament els teus propis negocis. L'unionisme és l'art de portar malament els negocis d'un altre”.

James Connolly, adaptant els mots de Camille Desmoulins: “Els grans semblen grans perquè nosaltres estem de genolls. Aixequem-nos!”

Padraic Pearse: “Es pensen que han comprat la meitat de nosaltres i que han intimidat l'altra meitat. Es pensen que ho tenen tot controlat, que ho tenen tot previst; que babaus, que en són, de ximples!”

Roger Casement: “Un home pot lluitar contra un país i les seves polítiques, i, tanmateix no odiar pas cap individu d'aquell país”.

Feu la prova i torneu a llegir les frases dels herois irlandesos aplicades a Catalunya. Fa poc més d’un segle, alguns irlandesos van fer una revolta “inútil” i van posar la primera pedra de la llibertat del seu país. Avui, que el desànim s’escampa pel moviment independentista, convé agafar una mica de perspectiva i comprovar com els irlandesos van poder assolir la plena sobirania pocs anys després d’un embat fallit contra l’Estat.