El president Torra, en la seva conferència a Prada en què ha consumat el divorci estratègic amb ERC, ha abundat en metàfores futbolístiques. Ha dit que l'independentisme ha de tornar a jugar a l'atac. Res de jugar a la defensiva, "que és on ens vol l'estat espanyol". I que ha de tornar a tenir la pilota, perquè "si tenim la pilota, el contrari no ens pot fer cap gol". Parlava de l'independentisme, però podria haver-se referit a l'incombustible gen convergent. I potser s'hauria entès millor.

I és que, seguint amb els símils futbolístics, el món postconvergent està ja plantejant el partit de les eleccions -seria una sorpresa que triguessin gaire- amb la seva tàctica preferida dels darrers temps: presentar-se com els únics independentistes de debò, mentre els rivals es lliuren vergonyosament a una cosa tan menor, gairebé vergonyosa, com "gestionar l'autonomia". I apel·lant un altre cop -amb el text, i sobretot amb el subtext- a la via ràpida cap a la independència, a la restitució i a d'altres conceptes que exciten d'allò més la bona gent. 

La pilota on la volien i el rival, descol·locat. Perquè la maniobra arriba quan des d'ERC es parla més obertament que mai -en comptes de fer-ho sottovoce- d'abandonar la "confrontació" amb l'Estat i d'anar a eleccions. Tot plegat, abans d'una nova tardor calenta, i amb la sentència contra els presos a punt de caure. Molt habitual, d'altra banda, en un equip acostumat a perdre totes les finals. 

Si tens la pilota, no et poden marcar gol. Excepte si la mareges massa i te la prenen al contraatac. El guanyador no està encara clar. Però sí el perdedor: aquell concepte cada cop més retòric de la unitat d'acció de l'independentisme.