Com darrerament se’n parla tant, amb uns amics vam decidir visitar el Valle de los Caídos aquest diumenge passat. La veritat, pensàvem que ens hi trobaríem poca cosa més que quatre nostàlgics, així que a l’arribar ens va sobtar la fila de cotxes que feien cua per entrar. Sense ser cap dia especial, hi havia uns centenars de persones passejant pel mausoleu franquista. Turistes curiosos i famílies de nostàlgics, bàsicament.

La monumentalitat exterior, que tan recorda altres edificis fills del feixisme, s’acompanya amb una basílica excavada a la pedra pels presoners de guerra republicans. A banda i banda de la nau central, un reguitzell de capelles en honor a les verges de l’exèrcit de terra, de l’aire i fins i tot d’Àfrica (no oblidar que aquesta síntesi d’ultranacionalisme i ultracatolicisme del franquisme es va forjar en bona part per l’experiència militar espanyola a Marroc, Ceuta i Melilla). Al final prop davant l’altar s’hi troben les tombes de Jose Antonio Primo de Rivera i Francisco Franco, amb flors fresques, alguna salutació feixista dels visitants i petons a les seves tombes. Assassins tractats com a sants amb el beneplàcit de la jerarquia eclesial espanyola. Com a Rússia fan amb Lenin o a Xina amb Mao.

Veient el panorama pensava que és normal que Fernàndez Díaz encara hi vagi a meditar, com ell mateix ha reconegut algun cop: hi ha un fil roig que uneix de forma innegable el “caídos por Dios y por España”, els GAL i la Operación Cataluña que l’exministre va perpetrar gràcies a la policia política que tots els governs espanyols han protegit i fet servir. Protegir El Valle de los Caídos, com han fet PP i PSOE durant 40 anys, ha consolidat la idea franquista que l’ús de la violència és acceptable per protegir la sagrada unitat d’Espanya.

Propietat de Patrimonio Nacional, aquesta vall apologia del colpisme resulta un lloc perfecte per a entendre perquè després de 40 anys de tolerància amb tal aberració, Espanya ja ha fet tard per ser com Alemanya i fer possible un encaix català dins l’Estat. Com em deia un col·lega alemany del Parlament Europeu “un país que no pot reconèixer els errors del seu passat, trenca la seva cohesió interna i difícilment podrà reformar-se per afrontar els reptes del futur”. La vall dels colpistes, una visita obligada per a qualsevol que encara estigui indecís sobre la independència o que vulgui entendre perquè el jutge Elpidio Silva diu encara avui “Espanya és un estat autoritari”.