És una gran notícia que el múscul de la mobilització popular segueixi en tensió. La manifestació de diumenge, convocada amb molt poc marge i amb una publicitat més aviat escassa, ha tornat a demostrar que el poble respon, sense dubtes i sense por, a l'assetjament judicial de l'Estat.

Centenars de causes judicials contra ajuntaments, regidors, alcaldes, exconsellers i un expresident ens mostren que l'Estat vol resoldre un conflicte polític fent servir la Justícia de braç executor. És l'inici d'un espiral que en els propers mesos anirà a més, sense cap dubte.  Les noves atribucions del TC el converteixen en un escamot d'acció directa, i no dubtaran a actuar amb contundència.

És forassenyat imaginar que Espanya entri en una deriva autoritària similar a la turca, suspenent, detenint i àdhuc empresonant càrrecs electes, periodistes, funcionaris, professors. sindicalistes, etcètera, acusant-los d'anar contra la Constitució? Sí, és possible. És possible que –com en el cas turc– Europa s'ho miri de reüll i no mogui un dit? Sí, també és possible.

Davant d'aquest escenari, el sobiranisme haurà d'estar disposat a ocupar places i carrers, i a reemplaçar cada persona suspesa o detinguda per una altra disposada a fer exactament el mateix que l'anterior. És un pols que l'Estat no podrà sostenir indefinidament, perquè la capacitat de mobilització de l'independentisme català, que fa temps que ha perdut la por, és immensa i pacífica.

L'Estat pot suspendre alguns càrrecs electes, però no pot suspendre'n milers, i haver de tornar a suspendre'n milers més que els reemplaçaran per continuar la seva tasca. En el moment que l'Estat s'excedeixi en l'ús de la seva força legal i repressiva, haurà perdut la batalla.