La campanya presidencial nord-americana que va acabar amb Donald Trump de president va posar de moda el terme "fake news", per referir-se a una tendència informativa que consisteix en adaptar la realitat als postulats ideològics de l'emissor, reemplaçant, si escau, els fets contrastats i comprovats per mentides i falsedats. 

Malauradament, estem assistint al mateix fenomen en la gestió que la majoria dels mitjans espanyols –i alguns de casa nostra– han fet i fan de la informació relativa als atacs de Barcelona i Cambrils. Com que els fets no s'ajusten a la seva cosmovisió, senzillament els alteren, tot oferint una realitat paral·lela que inclou Mossos despistats que han cas omís a alertes i advertiments espanyols i internacionals, imatges presentades a la televisió que són d'altres atacs a altres indrets, declaracions entre cometes que no es van produir mai, culpabilitzacions injustes a ajuntaments i fins i tot la voluntat de gestionar el senyal televisiu de la manifestació de dissabte, per controlar quines imatges s'emeten, quan i com. 

El problema és que aquesta realitat paral·lela és presentada de forma hegemònica pels mitjans estatals a la població espanyola, amb alguna excepció d'abast reduït com els digitals Público i Eldiario.es. Només cal fer una ullada al tractament de la premsa internacional per comprovar que no s'assembla en res al que s'explica des de Madrid. És igual que tot sigui fals i que es facin desmentiments, perquè aquests no arriben al gruix de l'audiència que consumeix els mitjans que responen a consignes clares orquestrades des del poder de l'Estat. 

Si tornem a l'exemple de Trump, quan va defensar la seva mesura de prohibir l'entrada als EUA de ciutadans de diversos països musulmans, va justificar-la esmentant un terrible atemptat a Suècia que mai no va tenir lloc. Alguns mitjans van explicar que era una mentida bastida per recolzar la seva posició ideològica, però el gruix dels nord-americans es van quedar amb el discurs de Trump.

La conseqüència directa d'aquestes "fake news" que es presenten com a veritables a l'opinió pública espanyola és que l'abisme entre la Catalunya que vol independitzar-se i l'Espanya que vol mantenir l'statu quo s'ha eixamplat de manera definitiva. Per això no sorprèn que ningú a Madrid –ni la dreta, ni l'esquerra, ni la vella política, ni la nova política– hagin convocat una manifestació de suport a Barcelona a la capital de l'Estat, tal i com va fer Barcelona després dels atemptats de l'11M. L'abisme ja és insalvable.