El congrés del PP a Catalunya vol tornar a intentar fer una pirueta doble que els proporcioni un corpus ideològic nou de trinca acceptable en una societat catalana on la desafecció cap a Espanya és cada cop més notòria i generalitzada i, alhora, que  també se’l puguin empassar els seus companys i caps de Madrid i de les Espanyes més profundes.  

Sembla que els hauria de ser senzill, ara que els percentatges de suport a la independència no cessen d’augmentar, d’enrocar-se en els posicionaments més durament i clars unionistes per tal de mantenir lligats i ben lligats els vots dels espanyolistes que viuen a Catalunya. Però, és clar, quan el teu partit té majoria absoluta a Espanya i tu només tens 18 escons sobre els 135 del Parlament de Catalunya, la temptació de fer forat entre els votants conservadors catalans, menys amoïnats pel patriotisme que per la butxaca, deu ser òbviament més forta que l’intent de menjar-se el peix petit dels Ciutadans més recalcitrants, tot i que aquests últims estiguin ideològicament, cultural i familiar, molt més propers a tu.

Així, veiem com entre les innovadores tesis amb les que ens esperen sorprendre els gurus ideològics del PP a casa nostra pren un paper estel·lar “l’autonomisme diferencial”, que no és altra cosa que reconèixer (i ja era hora!) que els i les catalanes no som ben bé el mateix i necessitem un tractament diferent del que puguin rebre els madrilenys, andalusos, murcians o extremenys. Doncs, que sigui per molts anys, senyors i senyores del PP, perquè això, la resta ja fa dècades que ho sabíem; i no només els catalans, els espanyols mateixos figura que també ho tenien present des d’allò de les “comunitats històriques”.

Doncs au, ja el tenim aquí; un nou intent dels populars de fer creïble un discurs que no es creuen ni ells aquí, ni els seus d’allà, i que no sabem ben bé a qui va dirigit, si als senyors Esteve que no gosen no pagar els peatges no sigui que se’ls enfadi algun amic, conegut o saludat del consell d’administració d’Abertis, o als fatxes que ignoren que el mandinga el parlen més de tretze milions de persones.